Tot és FÀCIL

Encara que sigui Enginyer Informàtic, sóc una persona que m’encanta la lectura (ja sé que no té res a veure, però sovint la gent pensa que els “informàtics” només estem davant dels ordinadors).

Sovint dedico una estona al dia per llegir als vespres i també a estones en el meu trajecte diari en la més que desastrosa Renfe. Doncs bé, ja fa un temps que la lectura ferroviària la dedico a llibres tècnics degut a que són trajectes curts i no tinc la suficient calma com per dedicar-me a trames novel·lístiques complexes.

Aquesta setmana he rescatat uns llibres que em vaig comprar quan era a la universitat però que només els havia consultat un parell de cops. Els llibres en qüestió són:

• “El lenguaje de programación C” de Kernighan-Ritchie
• “El lenguaje de programación C++” de Bjarne Stroustrup

Sempre havia escoltat la gent dir que aquests llibres, a part de ser unes bones guies de consulta, també són uns llibres per llegir i aprendre de debò a usar aquests dos llenguatges de programació.

Tot just fa un parell de dies que he començat amb el primer dels llibres i he de dir que sí, que s’aprèn moltíssim dedicant una estona a llegir aquest gran clàssic de la informàtica de sistemes. Igualment, la meva idea és realitzar tots els exercicis que es proposen al llibre per tal de:

1. Posar en pràctica tot el que aprenc.
2. Trobar les solucions idònies a aquests problemes i conèixer els límits dels meus coneixements.
3. Poder crear un recull de solucions i penjar-les al meu bloc per tal de que altres usuaris se’n puguin beneficiar.

En quan acabi aquest llibre, començaré amb el següent de la llista, la bíblia del C++. Pel que fa aquest, després d’una simple lectura en horitzontal he de dir que és de caire més general que el primer: evoca temes de disseny de programari, tècniques eficients de càlcul numèric, etc. A més a més, els exercicis proposats són molt més complexos i per tant, crec que em durà molt més temps acabar-lo (són vora 1000 pàgines i uns 300 exercicis de diferent complexitat).

Aquests llibres cauen una mica lluny del camí que segueixo normalment en les meves lectures tècniques, sovint centrades en disseny de sistemes basats en web, ètica del programari lliure i enginyeria del software; però és que ja fa un temps que, a part de reciclar-me en aquests llenguatges, em ve de gust col·laborar en el desenvolupament de programari lliure. Fins ara, la meva única contribució ha estat la d’ajudar a gent que comença a resoldre dubtes tècnics o suport a la instal·lació, a més a més, de realitzar alguna que altra traducció al català de paquets d’Ubuntu. Doncs bé, ara m’agradaria poder ajudar en algun projecte de programari lliure, en la resolució de bugs o en nous desenvolupaments, i crec que em centraré, si els meus coneixements arriben, en el projecte GNOME. Temps al temps.

Fins llavors, seguiré amb les meves lectures i si algú em pot recomanar alguna altra lectura per poder arribar a ser un bon desenvolupador de programari lliure, li agrairé molt.

Per als més grans de la casa deixo aquí un enllaç que he trobat aquest matí a Menéame d’un mapa interactiu del nucli de Linux.

Potser hi ha molta gent que deu pensar que és una mica “friqui” (jo ho penso), però també veig que pot ser de molta utilitat per aquells que s’inicien en el desenvolupament d’aquest, que ja porten un temps i volen tenir un mapa mental, i per tots aquells curiosos que volen saber que coi és de debò això que anomenem Linux.

Recomano igualment l’entrada que vaig fer un temps sobre l’alliberament del llibre “Linux Kernel in a Nutshell“.

No nois, jo no m’he tornat boig. Aquesta és la percepció que té la gent d’avui en dia. No es canvien a sistemes GNU/Linux, encara que siguin gratuïts (ja sé que aquesta no és la seva potència), perquè, segons ells, Windows també és gratuït.

Clar, si uses programari privatiu descarregat d’Internet, per tots és gratuït. La gent no pensa en la llibertat, ni en el coneixement, ni en els seus drets. Només pensen en tenir “el que té la majoria al seu ordinador” sense rascar-se la butxaca i baixant-so tot de la xarxa. Després, els dolents som els informàtics per crear tecnologies que afavoreixen la pirateria i l’intercanvi il·legal d’arxius (P2P, torrent, etc.)

Recomano obertament la lectura de l’article Windows is Free.

Ara que estic de vacances, aprofito el temps i faig coses que durant l’any no puc fer: acabar uns temes pendents del sistema de gestió del meu esplai i acabar de dissenyar la plana d’aquest. A més a més de tot això, m’ha tocat dedicar-me una mica a la informàtica que menys m’agrada però a la que més em toca dedicar-me: formatejar i instal·lar de nou el sistema operatiu a l’ordinador de la meva germana.

Ella, per motius d’herència informàtica, encara anava amb un sistema privatiu (Windows XP), juntament amb el paquet ofimàtic d’aquesta mateixa companyia i tots els afegitons que tots sabem. Aprofitant que em vaig desfer de tots els discs amb programari privatiu que tenia per casa, vaig veure l’oportunitat de passar-la a la millor vida del programari lliure, i així ho he fet. Com ella més d’un cop havia usat el meu ordinador amb el meu Ubuntu, sempre em comentava que li agradava i que semblava fàcil d’usar, tot el contrari que la gent acostuma a dir d’un sistema GNU/Linux. Doncs bé, vaig engegar la maquinària i em vaig posar a fer el que feia temps que hauria d’haver fet.

Com de costum en la instal·lació d’una Ubuntu, tot anà de primera. Cap problema al instal·lar el sistema base, cap problema en fer les actualitzacions i, encara menys, cap problema al configurar el maquinari i demés. L’únic problema que tinc actualment és l’escàner que no me l’acaba de reconèixer l’xsane, però que suposo que en quan m’hi posi podré treure’n l’entrallat.

Encara que sembli una mica agosarat, l’he feta administradora de la màquina, per tal de que es pugui instal·lar les actualitzacions que vagin sorgint sense haver-me de cridar cada cop o preocupar-me jo de revisar-ho cada cert temps. Igualment li he configurat algun programari bàsic per a que el pugui usar: Gaim, Rhythmbox, The GIMP, etc. A més a més, la meva idea és ensenyar-li a instal·lar-se el programari que ella necessiti o vulgui per tal de que ella sola es customitzi tot el que vulgui i faci de l’Ubuntu, la seva distribució a mida. Mica en mica, anirà entrant en el món del Synaptic, “Afegeix/Elimina” programari i altres eines d’administració bàsica (ella és periodista i no crec que li interessi gaire l’administració de sistemes ).

Mentre vagi customitzant la seva Ubuntu aniré penjant alguna que altra entrada perquè veieu tots (els que no ho hagueu experimentat abans) quins són els dubtes que té una persona sense coneixements informàtics en quan s’enfronta a un canvi tan radical com un canvi se sistema operatiu.

Esperem que l’experiència doni els seus fruits i no renunciï a les seves llibertats ara que les comença a tastar davant dels petits problemes que es pugui trobar (problemes de compatibilitat amb algun format privatiu, falta d’algun programari específic, etc.).