Els que som usuaris de sistemes operatius GNU/Linux estem acostumats a que el nostre entorn ens posi cada dia més difícil el poder usar aquests sistemes en les nostres tasques rutinàries: els formats de vídeos no són lliures i per tant no els podem veure correctament, el nostre escàner no té controladors lliures i hem de fer invents per fer-lo servir, etc.
Però pensava que tot això només em passava en casos molt aïllats i la gent començava a estar conscienciada que els sistemes GNU/Linux ja eren una alternativa a tenir en compte. Però sembla ser que això no, i tal i com diuen els espanyols: “En casa de herrero, cuchara de palo”. Tot seguit explico aquesta reflexió de fira…
Actualment estic cursant el màster d’enginyeria del software a la Fundació Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest màster consta d’assignatures presencials i semipresencials. En aquestes darreres, per tal de seguir el temari i les classes, ens faciliten uns CDs amb vídeos i documentació de les assignatures que es poden visualitzar en un navegador a través d’una interfície web. Doncs bé, ahir vaig intentar veure un d’aquests CDs i la meva sorpresa quan me’n vaig adonar que el meu navegador, el Firefox, no em reaccionava. El primer que vaig pensar fou que el CD estava malament, per tant en vaig prova un altre. Resultat? Igual, no funcionava. En aquell punt, se’m va ocórrer mirar-ho tot una mica millor, i al editar un dels arxius, em vaig quedar parat al veure que la sintaxi no l’entenia de cap manera. Rascant una mica més, vaig analitzar un petit javascript que hi havia a l’inici, i la meva perplexitat al veure que era una comprovació de navegador: si el navegador no era Internet Explorer, no et deixava veure el contingut, i si treies la comprovació, tampoc funcionava.
En aquest punt, em vaig enfadar de tal forma que el primer que vaig fer és una queixa al fòrum general del màster: no pot ser que en un màster d’enginyeria informàtica, el qual costa un dineral, ens obliguin a usar eines privatives i passar olímpicament dels estàndards.
Però no em vull quedar de braços parats. Penso fer una queixa a la direcció del màster i a la de la Fundació en sí i si algú es vol unir a aquesta queixa, que m’ho digui i l’incloc.
Pot semblar una reacció molt dura, però ja començo a estar-ne fart que ens prenguin el pèl i que juguin amb nosaltres.