Tot és FÀCIL

Aquí a VilaWeb sempre intentem innovar i crear coses noves; intentem fer que els països catalans també siguin un referent en innovació a Internet entre d’altres coses. Per això, ja fa més d’un any va néixer VilaWeb TV, una televisió que emet notícies i reportatges en vídeo cada dia. És la primera televisió IP del país en emetre de forma regular i continua.Televisió IP vol dir que s’emet via Internet.

Doncs bé, el passat dimarts 22 de gener es va publicar un vídeo anomenat l’efecte Tetris, un resum del qual és:

Programes de televisió, anuncis de publicitat, bandes que en versionen la tonada. En aquest vídeo l’inventor del popular joc Tetris, Alexey Leonidovich, parla de les claus de l’èxit.

En aquest hi podem veure el creador del Tetris jugant a la seva gran creació en una Game Boy de les primeres que van existir. Doncs bé, resulta que aquesta és la meva Game Boy! Estic molt orgullós d’aquest petit fet. Llàstima que els meus companys no li demanessin que em signés la màquina i el joc: ara tindria una peça de col·leccionista

Acabo de veure ara mateix una notícia que suposo que serà un boom en els propers dies: Sun ha comprat MySQL AB (1, 2 i 3).

Doncs tal i com s’especifica al comunitat de premsa de MySQL:

As part of the transaction, Sun will pay approximately $800 million in cash in exchange for all MySQL stock and assume approximately $200 million in options. The transaction is expected to close in late Q3 or early Q4 of Sun’s fiscal 2008. Completion of the transaction is subject to regulatory approval and other customary closing conditions. The deal is expected to be accretive to FY10 operating income on a GAAP basis.

En resum, Sun pagarà uns 1000 milions de dòlars per l’estoc i els actius de l’empresa. Espero que això no ens afecti als usuaris de la part lliure i puguem seguir gaudint d’aquest meravellós sistema gestor de bases de dades sempre més. Jonathan Schwartz, president executiu de Sun, també ha exposat els seus motius al seu blog personal.

Per posar unes dades estadístiques, es descarreguen diàriament unes 50.000 còpies de MySQL; a més a més, possiblement sigui el sistema gestor més usat del mercat, si més no, en temes web i un dels projectes lliures que més coneix la gent.

Sun ja fa un temps que està apostant fort pel programari lliure. Com tots recordem, ja fa un temps va publicar el seu OpenSolaris fent-lo lliure al 100% i està en tràmit (si no ho ha fet ja) d’alliberar Java també amb llicència de lliure distribució i modificació. Sembla ser que aquesta compra ajudarà a Sun a afincar-se en aquest mercat (el del programari lliure) i també a construir una arquitectura sòlida amb un sistema gestor de base de dades molt potent com pot ser MySQL.

VilaWeb també se n’ha fet ressò quan els hi ho he comunicat.

Si fa uns dies us vaig escriure sobre un nou projecte de la gent de Blender, un joc lliure anomenat Apricot, ara us vull escriure sobre un projecte una mica més antic que aquest però no per això més ambiciós sobre el qual es basa aquest joc.

Els nostres amics de Blender ens volen sorprendre ara amb una pel·lícula d’animació. Sí, sí, tal i com llegiu aquí, no és pas un somni ni res per l’estil: una pel·lícula d’animació de les de debò anomenada Peach. No només un simple curt com va ser Elephants Dream, sinó una pel·lícula íntegra amb tot el que això comporta: riscos, creativitat, feina, infraestructura, etc. Per tal de promocionar-la, s’ha llançat, tal i com us he dit abans, un projecte anomenat Apricot, que té com a finalitat fer un joc comercial d’aquesta pel·lícula.

L’únic que he pogut trobar de l’argument final al blog oficial és el següent:

A giant rabbit that’s being bullied by 3 rascal rodents, tries to get even big time.

Així que si algú en sap alguna cosa més, li agrairia que ho digués per poder actualitzar l’entrada i informar millor.

Igual que han fet amb els projectes anteriors, aquest es nodreix de les aportacions que fa la gent a la causa i de les reserves del DVD de la pel·lícula que vendran tot just es posi en producció aquesta. Pels que som uns amants del modelatge tridimensional, aquest DVD inclou força material interessant i d’aprenentatge:

• La pel·lícula en DVD a la millor qualitat a pantalla completa (versions en NTSC i PAL).
• La versió en alta definició de la pel·lícula (.avi i/o .mov).
• Parts amb comentaris dels creador.
• Tots els fitxers .blend, models, textures i demés material usat en la creació de la pel·lícula.
• Els scripts originals, desglossaments i storyboards.
• Documentació i tutorials en vídeo fets pels membres de l’equip sobre tots els aspectes tècnics de la pel·lícula, tals com reutilització d’actius, animació de personatges o afegir nous fotogrames.

Personalment crec que pot ser un gran projecte i crec que tots podrem aprofitar aquesta iniciativa per aprendre una mica més tot el tema de l’animació i poder-nos-hi introduir d’una vegada per totes amb tutorials i documentació decent i professional.

No sé per què deu ser, però sovint em trobo gent que utilitza l’expressió “programari lliure” i “programari de codi obert” de forma incorrecta, pensant que ambdós termes venen a dir el mateix (cosa ben errònia).

Al principi pensava que era per la seva desconeixença del món informàtic, però darrerament, m’estic trobant amb casos de mal ús dels conceptes en companys i professors del màster que estic cursant o dins del meu món laboral. Per això, he cregut oportú fer un petit apunt explicatiu de les diferències entre ambdós termes, per tal que tot aquell que no ho tingui clar, pugui donar-hi un cop d’ull.

Si fem una mica de retrospectiva a partir del llibre d’en Richard Stallman “Programari lliure, societat lliure” i ens centrem en el capítol que tracta aquest tema, podem veure que a l’any 1998, alguns membres de la comunitat del programari lliure comencen a fer servir el terme “programari de codi obert” en lloc de “programari lliure” per descriure el que fan. El terme “codi obert” es comença a associar ràpidament a un concepte diferent, a una altra filosofia, a valors diferents i, fins i tot, a criteris diferents a l’hora de decidir quines llicències són acceptables.

La diferència fonamental entre els dos moviments rau en llurs valors. Per al moviment del codi obert (Open Source), la qüestió de si el codi font ha de ser obert és una qüestió pràctica, no pas ètica. Tal com algú va dir, el codi obert és un mètode de desenvolupament, mentre que el programari lliure és un moviment social. Per al moviment del codi obert, el programari no lliure és una solució ineficaç. Per al moviment del programari lliure (Free Software), el programari no lliure és un problema social, i el programari lliure és la solució a aquest problema.

Si seguim llegint aquest capítol, podem veure quina ha estat l’evolució d’aquests dos moviments, quins han estat els seus enfrontaments i quines les seves diferències fonamentals.

Personalment crec que tots els que estem dintre d’aquest món hauríem de tenir ben clara aquesta diferència i quin dels dos moviments és el que més s’adequa al nostre perfil. Amb això, no vull dir pas que ser seguidor d’ambdós corrents no sigui possible, sinó que davant d’una disjuntiva o d’una conversa en públic, crec que hem de tenir ben clara la diferència.

Avui ha nascut Wikia, el cercador lliure fet per la gent de la viquipèdia. Encara que ja du força temps en estat alpha, avui s’ha fet el llançament oficial d’aquest cercador que vol competir obertament amb Google.

Wikia es basa en programari lliure i en conceptes també de cultura lliure i vol treure profit del sistema de col·laboració que ha fet de l’enciclopèdia Viquipèdia un dels grans èxits de la xarxa. Si bé, de moment, la portada del cercador és només en anglès, per als usuaris registrats la interfície d’administració ja és en català.

Volia explicar com funcionava tot el sistema d’aquest nou cercador, però llegint, he trobat una entrada que ho explica molt bé, així que m’estalvio feina Es pot trobar un article de caire general força complet a VilaWeb.

Més informació a: SomGNU