Tot és FÀCIL

Després de la petita introducció, ha arribat el moment d’enfrontar-me a un dels punts més importants de tots: l’elecció del sistema operatiu a instal·lar.

Característiques del sistema

Les característiques de les que partia jo a l’hora d’escollir el sistema operatiu per la màquina són les següents:

Facilitat acceptable d’ús (R1)

Estic cercant una distribució que sigui fàcil d’usar en un entorn productiu de desenvolupament d’aplicacions basades en web, però tampoc em passa res si és més complicat que una Ubuntu (diguem-ne que tampoc sóc novell del tot.

Facilitat d’instal·lació i d’actualització relativa (R2)

Estem igual que al punt anterior: no cal que sigui una instal·lació de “següent…següent” però tampoc vull haver d’estar-me 10 dies per a poder tenir un sistema mínim operatiu.

Repositoris amplis (R3)

Cerco una distribució que no em deixi penjat a la mínima pel que fa a la instal·lació de paquets. No demano tenir la darrera versió de tot, però sí tenir un bon repositori de paquets per a poder instal·lar nou programari.

Documentació àmplia (R4)

Per tal d’afrontar aquest petit repte i no morir en l’intent, cal tenir una documentació mitjanament àmplia i diferents experiències d’usuari per tal de contrastar i veure diferents opcions enfront a problemes.

Suportada pel maquinari (R5)

La distribució escollida ha d’estar suportada pel maquinari, és a dir, s’ha de poder instal·lar. A més a més, cal que un cop instal·lada, el sistema sigui operatiu, oferint un temps de resposta acceptable.

Estudi de mercat

Fent una mirada ràpida al mercat de sistemes operatius que hi ha per aquest tipus de màquina i contrastant-ho amb les característiques demanades, podem veure ràpidament que el ventall es redueix molt a uns quants sistemes:

*Ubuntu

Dintre de la família d’Ubuntu (de la qual sóc un enamorat) hi podem trobar tres sistemes que de bones a primeres poden semblar aptes per a moure les entranyes de la màquina en qüestió. Estic parlant d’Xubuntu, de Fluxbuntu i d’Ubuntu Lite. Aquestes distribucions compleixen la majoria de característiques demanades, encara que potser la de documentació no gaire, però es pot usar àmpliament la documentació pròpia d’Ubuntu. Si mirem una mica més els requeriments mínims d’aquestes distribucions, es pot veure que no compleixen gaire les nostres expectatives.

Debian

Possiblement una de les distribucions més esteses actualment. A Debian, històricament parlant, sempre se la titllat de difícil instal·lació i configuració, però la meva experiència personal rebat aquest fet, transformant-la, sota el meu punt de vista, en una gran distribució. A més a més d’això, Debian té un gran repositori de paquets, obrint-nos un ventall de possibilitats impressionant. Pel que fa a les característiques que ens hem marcat, les supera amb nota (sota el meu punt de vista).

Gentoo

Ja fa temps que en Pere, un company de FÀCIL, m’està burxant perquè provi aquesta distribució tan singular. Per qui no ho sàpiga, Gentoo és una distribució en la qual tot el programari es compila, fins i tot el propi compilador. Això assegura una optimització màxima de tots els recursos ja que com tots els programes es compilen optimitzant-se al maquinari disponible (sempre i quan ho configurem de forma correcta), aconseguim tenir un sistema 100% adaptat a les nostres necessitats. Pel que fa a característiques demanades, la facilitat d’instal·lació s’aconsegueix fàcilment, però l’optimització d’aquesta no és pas trivial. Pel que fa a les característiques de la màquina, fa que una compilació del Firefox, per exemple, ens pugui tardar diverses hores, fins i tot, un dia. A més a més, l’arbre Portage és pot fer intractable en un disc dur tan limitat.

Sistemes lleugers

Sempre he escoltat meravelles de sistemes com Damm Small Linux, Slax i demés, però la meva intenció és poder instal·lar un sistema una mica més “estàndard”. Igualment, estudiaré més endavant cadascun d’aquests sistemes per a possibles actualitzacions.

A continuació mostro un petit quadre resum dels sistemes estudiats.

Conclusió final

Doncs bé, encara que suposo que ja us n’heu adonat pel que fa al meu entusiasme, la distribució escollida per a córrer en la meva màquina és Debian.

A més a més de superar el meu petit test, Debian m’ofereix robustesa, que en un sistema per a treballar es necessita, m’ofereix una gran varietat de paquets, és a dir, possibilitats de customitzar el meu sistema, i el més important de tot, confio en Debian i sé que hi ha moltes màquines d’aquestes característiques que estan corrent aquesta gran distribució.

Com l’entrada m’ha quedat una mica llarga, crec que deixaré per una altra el tema de la instal·lació i customització d’aquesta. Espero no avorrir-vos amb tota la meva èpica, però crec que em quedarà un treball que hauré de reflectir en molts apunts diferents (possiblement acabi fent més de mitja dotzena d’entrades amb aquest tema). Sota el meu punt de vista, tal i com vaig dir ja a la primera entrada, veig això com un petit diari a seguir (com a mínim en metodologia, però potser no tant en les mateixes decisions) quan es volem enfrontar al repte d’instal·lar una distribució en una màquina “no convencional”.

Com sempre, s’accepta tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.

Tags: Debian, maquinari antic

Aquesta entrada s'ha publicat el 07-02-2008 a les 16.15 i arxivada en Debian. YPodeu seguir les respostes a aquesta entrada mitjançant el canal RSS 2.0. Podeu deixar una resposta, o fer-ne referència des de la vostra pàgina web.