Ressuscitant un portàtil vell (IV): escollint l’entorn d’escriptori
Una vegada instal·lat el sistema operatiu, ja podem centrar-nos en el següent pas: l’entorn d’escriptori.
Característiques de l’entorn
Abans de fer l’estudi de mercat, i igual que es va fer a l’hora d’escollir el sistema operatiu, primer de tot cal tenir ben clares quines són les característiques que es volen de l’entorn instal·lat. Així, les característiques que es demanen són:
- Entorn amigable (R1)
- Encara que em considero un usuari “avançat” en entorns GNU/Linux, m’agradaria tenir un entorn d’escriptori amigable, que no requereixi d’un coneixement extens per a poder-lo usar, que sigui fàcil d’entendre i de ràpid ús.
- Entorn lleuger (R2)
- Crec que queda ben clar que si estem davant d’una màquina amb només 64MB de memòria, l’entorn d’escriptori a instal·lar ha de ser molt i molt lleuger.
- Entorn consolidat (R3)
- L’entorn a instal·lar no ha de ser un projecte que estigui en un estat inestable. No es vol usar l’ordinador com un terminal de proves, sinó com un sistema productiu per a la feina extra del dia a dia. Així, l’entorn ha d’estar mitjanament consolidat, amb una comunitat al darrera que pugui resoldre dubtes i/o errors en cas d’urgència.
- Facilitat relativa de configuració (R4)
- No cal tenir un entorn d’escriptori que tot es configuri a la primera i sense haver de tocar res d’especial, però tampoc es vol tenir un sistema en que cada cop que es vol fer una cosa nova, sigui un suplici extens que ens faci dur-nos les mans al cap cada dos per tres. Es vol un entorn de relativa facilitat de configuració.
Estudi de mercat
Si fem una mirada ràpida el mercat del món dels entorns d’escriptori en sistemes GNU/Linux, està copsat per un 70% aproximadament pels dos més importants GNOME i KDE. Com explicarem tot seguit, aquest dos sistemes no són gaire funcionals al nostre entorn, així que analitzarem molts altres:
GNOME
El meu escriptori preferit sense cap mena de dubte. GNOME, un entorn d’escriptori basat en les llibreries GTK, està centrat en la usabilitat i lleugeresa d’aspecte, però que peca, de massa pesat per al sistema que es necessita. Ho sento amb tot el meu cor, però el portàtil en qüestió serà la meva primera màquina, després de molts anys, sense aquest grandíssim entorn d’escriptori.
KDE
L’entorn d’escriptori de la meva “infància” i que vaig abandonar al descobrir Ubuntu i enganxar-me a GNOME. KDE és un entorn d’escriptori basat en les ja alliberades llibreries Qt i que se centra en l’alta integració entre les seves aplicacions, l’usabilitat i configuració de l’entorn en general. Igual que en el cas de GNOME, aquest entorn queda 100% descartat degut al seu pes d’execució.
Xfce
Xfce, segons la viquipèdia, és un entorn d’escriptori lleuger (com a mínim ja compleix un dels nostres requeriments principals). Igualment, és un entorn amigable, ja que, a vista, sembla que sigui molt fàcil d’usar i simple al dia a dia. Igualment, com podem veure en moltes distribucions i en la seva web principal, és un entorn consolidat i amb un ampli suport al darrera. De la mateix forma, segons m’he informat, aquest entorn és fàcil de configurar i usar, així que és un candidat dins del nostre sorteig.
Fluxbox
Fluxbox, l’entorn d’escriptori preferit del meu amic Pere. És un entorn lleuger, que es diferencia moltíssim dels dos anteriors pel fet de no tenir menú en barra; aquest usa un menú desplegable que s’obre quan cliques amb el ratolí a qualsevol posició de pantalla. És un entorn consolidat, ja que hi ha moltes distribucions que l’usen (com Fluxubuntu) i molta comunitat al darrera. La part d’entorn amigable és una mica més qüestionable, encara que tampoc és una cosa impossible d’usar: quan dus un parell de dies barallant amb ella comences a agafar-li el truc. La part on peca més aquest entorn és en la facilitat de configuració. Alguns usuaris poden dir que el fet que es pugui configurar tot l’entorn des de diversos fitxers de text és un símptoma de facilitat de configuració, però sota el meu punt de vista, això que hagis de saber-te els paràmetres i configurar cadascun d’ells no és pas facilitat, sinó flexibilitat.
Enlightenment
Enlightenment, igual que els dos darrers, és un entorn d’escriptori molt i molt lleuger. Sempre n’he sentit parlar però mai l’he provat, ho accepto (sempre m’ha tirat enrere el fet que sigui tan poc amigable a simple vista). La part de configuració, segons he llegit, tampoc és del tot trivial, i no sabria dir si és més o menys fàcil que Fluxbox. I pel que fa a la consolidació, no ho tinc gaire clar: per una part, n’he sentit parlar molt d’aquest entorn, però de l’altra, he vist que no està gaire consolidat en distribucions…
A continuació es mostra un petit quadre resum de tot el que s’ha comentat:
| Entorn d’escriptori | R1 | R2 | R3 | R4 |
|---|---|---|---|---|
| GNOME | Sí | No | Sí | Sí |
| KDE | Sí | No | Sí | Sí |
| Xfce | Sí | Sí | Sí | Sí |
| Fluxbox | Sí | Sí | Sí | No |
| Enlightenment | No | Sí | No | No |
Conclusió final
Doncs bé, arriba l’hora de les conclusions. Si no he errat en la meva petita investigació, l’entorn d’escriptoi que més s’adequa les meves necessitats és Xfce. Potser m’estic equivocant (si us plau feu-me arribar el vostre feedback), però faré la instal·lació i configuració d’aquest entorn.
L’altre que més s’ha apropat a la decisió final ha estat Fluxbox, però la seva manera de configurar l’entorn m’ha tirat enrere. Si algun usuari de Fluxbox llegeix aquesta entrada, li agrairé el seu punt de vista.
En la propera entrada que faci (suposo que de cara a finals de setmana degut al poc temps lliure) explicaré com m’ha anat la instal·lació i configuració d’aquest entorn. Com sempre, agrairé qualsevol tipus de suggeriment en aquest aspecte abans d’enfrontar-mi (sobretot de com configurar que arranqui Xfce al iniciar l’ordinador i de parametritzar aquest el millor possible) i de l’elecció que aquí s’ha presentat.
Tags: Debian, maquinari antic
13-02-2008 a les 11.25
Insistisc (i perdona si em pose pesat): m’està agradant molt la manera tan sistemàtica com presentes el procés de pressa de decisions, el requisits que exigeixes i l’anàlisi posterior. No sé si formava part del teu plantejament inicial, però estàs fent un treball molt pedagògic, i això és molt important per als qui volem aprendre.
Quan he llegit l’R3, de seguida he pensat en Enlightenment. És veritat que tampoc li van bé ni l’R1 ni l’R4; potser dins d’un parell d’anys estiga suficientment madur, però ara mateix, no m’ho sembla.
Si tens sort i et funciona bé Xfce, millor: és molt més amigable que la Fluxbox. En principi, et vaig suggerir aquesta última perquè en la meua experiència més pareguda (amb un Pentium S amb només 32 de RAM que mantinc en vida gràcies a la Damn Small Linux) la Xfce no anava. I és una llàstima, perquè, com ja t’he comentat, és el meu entorn d’escriptori preferit.
Pel que fa a la facilitat de configuració, tens tota la raó: Xfce es pot configurar molt bé (potser no fins a l’últim detall, però sí les coses que més toquem) amb el gestor de paràmetres (o d’ajustaments: en el menú principal, apareix d’una forma; en la finestra en qüestió, de l’altra). Porte un parell de setmanes personalitzant les dreceres de teclat i m’ha resultat fàcil, tant des d’aquestes aplicacions com editant els arxius de configuració.
En canvi, Fluxbox només et deixa la segona opció (editar els arxius de configuració), i això implica dues coses: un usuari experimentat (no la recomanaria mai a un usuari novell) i una documentació clara i completa. Per sort, no crec que en el teu cas siga un entrebanc.
Apa, que tingues molta sort amb Xfce.
13-02-2008 a les 12.14
Moltes gràcies Giorgio pel compliment! Doncs la finalitat de tot això sempre ha estat ajudar als demés i fer-los aprendre el que jo he aprés.
Tranquils que quan hagi fet la instal·lació i sàpiga si Xfce és funcional, us ho comunicaré (a veure si trobo un moment i em puc posar un dia d’aquests).
De la mateixa forma, estic veient que aquesta sèrie d’apunts s’estan allargant i crec que la cosa creixerà força més. Em falten encara: instal·lació de l’entorn d’escriptori, escollir un editor lleuger per programar, instal·lació i parametrització de Firefox perquè usi poca memòria, escollir una petita suite ofimàtica per a la creació de documents, etc. Tot això amb el seu petit estudi de viabilitat per veure si les coses poden o no poden instal·lar-se.
Tot el que em pugueu ajudar d’aquests temes se us agrairà molt. La col·laboració en aquest tipus d’articles és essencial, i més en el meu cas, no tractant-se d’un erudit del tema.
13-02-2008 a les 15.03
Hola,
doncs per la meva experiencia… jo no instalaria el Xfce. Es massa pesat per a un sistema amb pocs recursos. T’instala massa histories innecessaries. Proba el openbox . Es senzill, funciona molt be, i si… te els problemes de que tot s’ha de configurar per linia de comandes i editant fitxers. Pero, si ets tu l’unic usuari, el configures un cop i llestos. Uso openbox en un power pc G3 amb 256 megues de RAM i funciona perfectament. (Una altra cosa es quan triga en executar applicacions com l’openoffice jejeje).
Per cert, molaria que un dies fessis una entrada sobre programari a usar… alternatives ‘valides’ per a sistemes amb pocs recursos. Esta clar que l’evolution no es lo millor, si tenim el mutt. O que el rhythmbox tampoc, si tenim el mpd, i el ncmpc…
Apa,Salut!
13-02-2008 a les 15.41
Josep, doncs no coneixia pas Openbox. He vist que és de la mateixa família que Fluxbox, però encara més lleuger (segons la viquièdia, menys de 5MB de consum). El problema és que només és un gestor de finestres, i no pas un entorn d’escriptori.
El que faré és provar Xfce i veure quina resposta té. Sinó, provaré fluxbox i a veure què tal, i sinó, provaré Openbox…
Primer faré la instal·lació i després ja faré l’apunt per dir-vos què tal. Si algú té cap referència, s’agrairà molt ajudes, planes i demés.
Gràcies a tots pels comentaris
14-02-2008 a les 10.10
Cert, nomes es un gestor de finestres… pero li sumes pypanel i docker i ja tens un panell basic (sense applets) i panell per als ‘trayicons’. En un sistema amb pocs recursos no es necessari res mes. No aniras a tenir un panell amb 25 mill applets que no et serveixen per a res… L’unic que trobo a faltar en aquest entorn que et dic, son les icones de l’escriptori. Pero, si ets un usuari prou expert, amb una terminal ja ho tens tot. De fet el meu menu te dos entrades: browser (epiphany) i terminal (urxvt). A partir d’aqui ho puc fer tot… de fet el browser sobraria i tot! jejeej . Salut!
14-02-2008 a les 10.45
Josep, moltes gràcies per la insistència. Doncs mira, m’has despertat la curiositat i potser ho provo. Vols dir que hi ha tanta diferència entre tot això i Xfce o Fluxbox? El consum de recursos es reduirà molt més?
Gràcies per tots els vostres apunts i suggeriments. M’ajuden més del que penseu
14-02-2008 a les 22.12
“De la mateixa forma, estic veient que aquesta sèrie d’apunts s’estan allargant i crec que la cosa creixerà força més.”
Millor! Això genera documentació clara i detallada que li vendrà bé a més d’u (i que sempre és escassa en català). De moment, jo tinc molta curiositat per veure quin gestor de finestres funciona amb 64MB de RAM, i en veure quins programes tries (el tema de l’editor per programar, molt especialment).
“… i més en el meu cas, no tractant-se d’un erudit del tema.”
Tu sabràs si ets o no un erudit; però si estàs instal·lant una Debian a mà sobre un equip tan limitat, tampoc no ets un principiant
.
Apa, a continuar.
19-02-2008 a les 19.51
Un sistema molt metòdic per decidir quina distribució fer servir. Crec que ajudarà a molta gent a decidir-se.