Ressuscitant un portàtil vell (V): instal·lant l’entorn d’escriptori (I)
Al llegir el títol pensareu: aquest noi s’ha tornat boig i només fa que crear subapartats. Pot ser… Però la decisió de fer dos apunts per la instal·lació de l’escriptori, ve degut a que, gràcies als comentaris de l’anterior article, vull provar dos entorns lleugers ben diferents: un paquet d’entorn d’escriptori (Xfce) i un escriptori lleuger amb afegitons extres (Openbox).
La finalitat d’aquest primer article és instal·lar Xfce i veure si la màquina aguanta.
Conceptes bàsics
En entorns GNU/Linux, hom sovint sent que es parla d’una cosa que els més assenyats anomenen “les X” o “X Window System“. Però què és de debò això que té un nom “tan secret”?
Segons la viquipèdia, el sistema XWindow, conegut també com a X Window System, X11 o X i coloquialment com a “les X” és un sistema de finestres per mostrar mapes de bits. És la interfície gràfica estàndard en els sistemes Unix, Linux, etc., i és disponible per a la majoria dels sistemes operatius moderns.
X és l’encarregat de mostrar la informació gràfica i és totalment independent del sistema operatiu. Les X distribueixen el processament de les aplicacions especificant enllaços client-servidor: el servidor proveeix serveis per a accedir a la pantalla, al teclat i al ratolí, mentre que els clients són les aplicacions que utilitzen aquests recursos per a interaccionar amb l’usuari. D’aquesta forma, mentre que el servidor s’està executant en local, les aplicacions poden executar-se remotament des d’altres màquines, proporcionant així el concepte de transparència de xarxa. Degut a aquest esquem client-servidor, podem dir que les X es comporten com un terminal gràfic virtual.
El fet que existeixi un estàndard definit per les X permet que es desenvolupin servidors X per a diferents sistemes operatius, plataformes, maquinari, etc., cosa que fa que el codi sigui molt portable. Per exemple, permet tenir diferents clients executant-se en potents servidors, mentre que els resultats es visualitzen en un ordinador d’escriptori amb qualsevol altre sistema operatiu funcionant.
Cal tenir en compte que les X no són pas un gestor d’escriptori, sinó que en necessita d’un per a controlar les finestres. Això permet que un usuari pugui tenir instal·lat el gestor que a ell més li agradi (KDE, GNOME, Xfce, etc.). A més a més, permet tenir-ne més d’un instal·lat i escollir cada cop el que més li interessi usar.
Així hem de tenir clar que a l’hora de voler instal·lar el nostre sistema d’escriptori, primer de tot haurem d’instal·lar el servidor X per a poder posteriorment instal·lar les altres parts.
La instal·lació
La instal·lació en sí no té gaire secret. Diguem-ne que Debian ha millorat molt i ens ho posa tot més fàcil.
El servidor
Així, el primer que haurem de fer és instal·lar el servidor gràfic. En el nostre cas escollim X.org com a implementació de les X.
Primer de tot ens autentiquem com a root (o bé des de l’inici, o bé mitjançant la comanda su) i comencem a instal·lar:
apt-get update apt-get install xorg
En aquest punt no us espanteu. Debian us dirà que heu d’instal·lar un munt de paquets. Confiem en ell i diem-li que sí (si cal fer neteja ja ens ho mirarem amb calma en un altre moment). Mentre instal·lem ens demanarà la configuració de pantalla. En el cas del meu portàtil li dic 1024×768 píxels. Una vegada hem fet la instal·lació, caldrà reconfigurar el paquet per donar-li els paràmetres adients. Tot amb la comanda:
dpkg-reconfigure xserver-xorg
A partir d’aquest punt comença la configuració del paquet. Intentaré anar explicant tots els passos que he seguit en el meu cas:
- Ens apareix la pantalla que ens avisa del que estem apunt de fer. En el nostre cas, tirem endavant. Li diem que volem detectar el maquinari.
- En el meu cas, al ser una màquina antiga, deixaré el controlador vesa perquè no té cap dels que surt a la llista.
- Ens demana un nom per al dispositiu. Aquí podeu posar el que vulgueu.
- Tot seguit ens demana l’identificador PCI (del bus) de la tarja de vídeo. Deixem tot tal i com està per defecte.
- A continuació, ens demana si volem donar algun valor especial de memòria RAM al vídeo. Ho deixem per defecte a indefinit.
- Deixem les opcions per defecte del framebuffer
- En el moment de configurar el teclat, li diem que el volem configurar. Deixem com a disposició “es”
i en el cas de disposició, seleccionem la pc102. - Ara toca el torn del ratolí. Es deixa el port i protocol per defecte i se li comunica que volem simular un ratolí de 3 butons.
- En el cas de la secció “Files” li diem que sí.
- A continuació toca el torn al monitor. Com sempre, li diem que el detecti (encara que en el meu cas no l’ha enganxat gaire).
- En el cas de resolucions, només deixem seleccionada 1024×768.
- En el cas de les característiques del monitor, seleccionem les opcions avançades i deixem els valors tal i com venen.
- Tot seguit hem de seleccionar les característiques del color de la pantalla. En el meu cas seleccionaré 16 bits, però cadascú ha de mirar això al seu manual de pantalla.
Fins aquí, la configuració del servidor X.
Ara només tenim un servidor més corrent. Falta el client…
El client
En un primer cop d’ull pot sobtar que haguem d’instal·lar tot això només per tenir un escriptori, però si ens parem a pensar és 100% normal. Tal i com hem explicat, en sistemes GNU/Linux, el sistema gràfic té dos components, el servidor (ja instal·lat) i el client, que ara ens hi enfrontem.
Com a client, ja hem comentat que en aquest article instal·laríem xfce. Per tal de realitzar-lo, només hem de fer:
apt-get install xfce4
Una vegada instal·lat això, ja haurem acabat amb l’entorn d’escriptori.
Gestor d’entrada
Però com és que encara no accedim a Xfce per defecte? Com és que no ens surt la pantalla per a autenticar-nos? Com és que ara per entrar a Xfce he d’autenticar-me per consola i després teclejar startx? Doncs l’explicació és molt senzilla: no tenim instal·lat un gestor d’entrada.
Com a gestor d’entrada, podem escollir diversos: gdm, kdm, xdm, etc.
En el meu cas em quedo amb gdm.
apt-get install gdm
Doncs bé, arribats a aquest punt, el proper cop que reiniciem la màquina, veurem que ens apareix el quadre d’autenticació de GNOME, i un cop autenticats, entrem directament a Xfce.
Conclusions
Com podem veure, no és tan complicat com pot semblar. La instal·lació d’un entorn gràfic és força senzill.
A la propera entrada, mostraré com instal·lar Openbox i com configurar-lo mínimament. Una vegada tinguem ambdós instal·lats, intentaré fer una comparació de pros i contres per veure quins dels dos escriptoris es queda en el meu petit portàtil.
Com sempre, s’accepta tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.
21-02-2008 a les 01.02
Eps! No ens has dit què tal “respira” la màquina amb l’Xfce4! Bé, supose que, anar, va, però que et caldrà fer-lo treballar una mica per veure com respon. A més, qualsevol prova que hi faces, l’hauràs de fer fent funcionar programes i, segons sembla, encara en deus tindre ben pocs. Doncs, res, ja ens contaràs.
(Tinc molta curiositat pel tema de l’Openbox: crec que no l’he fet servir mai.)
21-02-2008 a les 09.59
Hola a tots,
m’agrada que continui viva aquesta historia. Estic d’acord amb els comentaris del post anterior, crec que aquestes discusions valen la pena, i que ajuden a la resta d’usuaris.
Tornant al tema del post. En Giorgi (perdona les confiances) te rao. Estaria be saber com va l’ordinador. La meva experiencia em diu que en un sistema vell, es normal que les coses vagin mes lentes (d’on no n’hi ha, no se’n pot treure). Pero el que s’ha d’evitar es que el sistema utilitzi la swap (si ho fa es tornara extremadament lent…). En el teu cas tens 64MB de RAM, o sigui una miseria. I per anar be, sempre es interessant que les aplicacions no les usin totes, aixi el sistema te espai per a gestionar els seus buffers d’entrada/sortida. Be, al cas… es proposo fer un serie de probes. Arranques la sessio per defecte del Xfce, i sense executar res (o sigui anant al terminal de text) ens dius quin percentatge de memoria total esta en us. Aixi com el el percentatge de memoria que et consumeixen els processos relacionats amb la sessio per defecte: les X, el panell + algun que altre dimoni. (Usa comandes com top,free). Despres elimina tots aquells ’serveis’ o ‘funcionalitats’ que no crequis necessaries i contrueixe un sessio amb lo minim que consideris necessari. Aixi eliminem menjar-nos recursos… No crec que et faci falta un panell amb l’applet del temps que fa, el calendari, o els ulls aquells que mai he entes
. O sigui, reduit-ho tot al minim. Tambe tens la comanda xrestop, que et proporciona informacio sobre l’us de recursos X per applicacio (com un top, pero per les X). Despres analitza el mateix consum de memoria, corren l’openbox. I fes una comparativa, no hi ha color segurament. Be, aixo sobre les X…
Mes temes relacionats en com reduir el consum de memoria son els seguents:
- eliminar serveis inecessaris: dimonis que s’executen a l’inici, nombre de tty’s…
- alternatives lleugeres a les applicacions de gnome. Avia’m, un firefox (el tres no ho se encara) et pot usar 30 megues de RAM, que seria la meitat del teu sistema! O un gnome-terminal 20 mes!!! Per tant es necessari anar aplicacio per aplicacio que l’usuari vulgui usar al dia dia i buscar-lo una alternativa ‘lleugera’ i prou funcional per a lo que vulgui fer.
- …
Be, pero aquests temes els deixem per un altre post. jeje . Al final s’ha fet llarg! Es que m’he barallat bastant amb maquines amb poca RAM i quan ho veig em calento i ho deixo anar tot!
Salut!
21-02-2008 a les 10.23
Senzillament, moltes gràcies. Intentaré contestar a les vostres preguntes i dubtes tot seguit.
Giorgio, el tema comparacions li vull dedicar una entrada sencera. Sí, Xfce em funciona sense problemes, però clar, si ara començo a parlar, no tinc amb què comparar. M’entens? En canvi, quan tingui els dos entorns podré comparar molt millor.
Josep moltíssimes gràcies. Amb tot això que m’has dit m’has donat moltíssimes idees. Xrestop no el coneixia, així que ho provaré segur. Tot el que em pugueu ajudar donant-me consells i recomanant eines, m’anirà molt millor. No sóc un expert en aquest tema i ara mateix m’estic trobant els problemes un rere l’altre… (per això tardo tant entre apunt i apunt).
Suposo que el darrer apunt del tema d’escriptori tardaré molt més per fer totes aquestes estadístiques.
Pel que fa a les eines, l’únic que he d’usar segur serà el firefox, encara que només l’usaré per a fer proves. Possiblement prove firefox3 perquè redueix molt més el consum de memòria. Per les altres aplicacions, si algú té cap suggeriment, s’agrairà notòriament.
Moltes gràcies per tot
21-02-2008 a les 15.28
jeje si t’he donat una mica de feina…
Sobre eines…
Navegadors: Firefox 3, es una incognita per mi… es veritat que estan reduint el consum, pero continua sent una bestia. Epiphany, es menys pesat i esta molt be. Tot i que amb una maquina amb poquets recursos, Dillo es el millor. Aquest ultim pero li falten moltes funcionalitat i no es sol integrar gaire be. Altre opcions mes lleugeres… links (en mode grafic -g)… pero el javascript no funciona gairebe, i oblidat de flash.
Terminal: urxvt, esta molt be… a falta de tabs, pot usar la comanda screen .
Escoltar musica: mpd, un servidor de musica. Te uns quants clients en mode grafic o mode text. Jo uso ncmpc , client en mode text. Pero n’hi ha en mode grafic que son lleugerets… (depen de quin).
Missatgeria instania: uso pidgin, pero a la maquina amb pocs recursos uso clients en mode text: finch o centerIM. Per mi millor el finch, ja que usa com a backend libpurple, que es el mateix que pidgin. O sigui, pidgin com finch usen la mateix configuracio.
Per suites offimatiques… buff, no ho he necessitat mai, i per tant n’ho he explorat per alternatives… pero fa la pinta que totes son unes ‘besties’ en questio d’us de RAM. Sempre pots usar, vim + latex
.
Client de correu: uso el client en mode text mutt + offlineimap per sincronitzar carpetes amb el servidor de correu.
Pots com veure, per estalviar recursos… la terminal i les aplicacions en mode text son lo millor.
Be, ja anirem comentant com et va!
Salut!
21-02-2008 a les 18.09
Confiances perdonades, Josep
.
Jo tampoc no coneixia xrestop ni algunes de les aplicacions en mode text que has esmentat: en prenc bona nota. Recorde haver fet alguna prova amb el Finch i, sí, va usar la mateixa configuració que ja tenia del Pidgin, de manera que em vaig poder connectar al canal Ubuntu-cat sense calfar-me el cap, i em va resultar molt còmode; és d’un tipus de programa on, sense cap problema, pots prescindir de la parafernàl·lia gràfica.
La veritat és que comence a percebre els gestors de finestres com una manera eficient de treballar amb terminals, però aquesta és una altra història.
És veritat, Ramon, les comparacions entre Openbox i Xfce tindran més sentit que la simple descripció. Vaig a veure si trobe alguna captura de pantalla del primer, que és el que menys conec, i una mica de documentació.
Per cert, açò està més interessant que qualsevol “culebrón” de la tele
.
22-02-2008 a les 10.45
Quan arribi a casa, avia’m si puc fer una captura.
ja que uso openbox. Basicament la meva sessio quan entro arranca el seguent: openbox + pypanel (panell) + docker (per a poder tenir tray icons) + nm-applet (sempre va be per configurar la xarxa, tot i que es podria usar el wifi-radar i no cal tenir sempre l’applet engegat) + pidgin + bbsetbg (per posar el fons d’escriptori). I no ho faig per manca de recursos (1.5Gb RAM), sino per que es un ibook g4 (una mica lentot) i 12″ de pantalla (una mica petita). Amb aquesta configuracio, m’arranca en un plis i tinc tota la pantalla per a mi. Despres amb un terminal, ja soc felic! Ni tant sols m’he configurat el menu d’openbox… per mandra! jeje. Entenc que aquesta configuracio no es la mes adequada per a un usuari no experimentat ja que ha d’usar la linia de comandes. Pero nomes que amb curres el menu d’aplicacions i uses algun gestor d’escriptori (per a que em generes les icones i l’usuari pogues fer el tipic ‘doble click’ per obrir ) ja estaria tot.
Apa, salut!