Primer de tot, disculpar-me pel retard en aquest nou apunt. Ja fa més de 15 dies des de la darrera entrada sobre aquest tema, però entre la feina i el màster, no em quedava temps per poder-m’hi dedicar. A més, la complexitat de la novetat en el tema, també m’ha fet retrassar-me una mica. Però ja torno a ser aquí per a enfrontar-me a aquest petit repte èpic que estic realitzant amb l’ajuda de tots els lectors i comentaristes del bloc.
Al darrer apunt varem instal·lar un entorn gràfic (Xfce) i vàrem comentar que en el proper apunt (el que ens ocupa ara mateix) instal·laríem un gestor de finestres més lleuger (no pas un entorn d’escriptori) i aniriem afegint tot allò que trobèssim necessari: barra d’eines, panells, etc.
Tal i com varem comentar, instal·larem Openbox, un dels gestors de fnestres més lleugers que existeixen, i configurarem aquest per tal de donar sortida a les necessitats que tenim.
La instal·lació
En aquest apunt, podem partir de la situació creada en l’anterior, és a dir, ja tenim instal·lades “les X” o servidor Xorg, les tenim configurades correctament i també tenim instal·lat un gestor d’entrada, que si recordem és gdm.
Així, per tenir instal·lat l’Openbox, només caldrà instal·lar el paquet en qüestió:
apt-get install openbox
Fent això, ja tenim instal·lada la darrera versió estable d’aquest paquet per a Debian, la versió 3.3. Però si consultem la seva pàgina web, podrem veure que Openbox ha llançat ja la versió 3.4, la qual resol diversos problemes detectats, a més a més, d’oferir noves funcionalitats com pot ser la possibilitat d’arrencar programes en quan iniciem la nostra sessió d’Openbox (això ens interessa molt!). Així, decidim instal·lar la darrera versió per tal d’aprofitar-nos de les noves possibilitats d’aquesta. Per tal de descarregar-nos-la, al no tenir navegador web al nostre sistema (encara), el que fem és recòrrer a la comanda general per a descarregar fitxers (i moltes altres coses). Així el procès d’instal·lació, serà el següent:
wget http://icculus.org/openbox/releases/openbox_3.4.6.1-0_i386.deb
dpkg -i openbox_3.4.6.1-0_i386.deb
Després d’això, si reiniciem la màquina, o bé iniciem una sessió gràfica, podrem accedir ja a Openbox.
El primer contacte
Al entrar a la sessió d’Openbox per primer cop, podem veure que aquesta és força “austera”. Només tenim la pantalla en un color grisos, i si cliquem al botó dret del nostre ratolí, ens apareixerà un menú, on només és operatiu el terminal. Tal i com hem comentat, Openbox és un gestor de finestres, és a dir, només s’encarrega de gestionar les finestres (colors, aparença i demés) i un mínim menú que nosaltres haurem de gestionar. Aquí és on, segons el meu punt de vista, resideix tota la potència d’aquest sistema: tot és configurable a gust de l’usuari.
Intentaré explicar alguna que altra cosa sobre el que he fet jo en el meu cas per a configurar diferents coses de l’entorn.
Configurant el menú
Per a poder configurar el menú, que aparegui tot tal i com jo vull, en el meu idioma i demés, el que faré és retocar aquest. Openbox emmagatzema les seves configuracions en arxius XML, per tal de facilitar el seu ús i la configuració per part nostra.
Així, per exemple, el menú es troba en un arxiu anomenat menu.xml. Aquest el podem trobar a ~/.config/openbox/menu.xml, essent ~ el directori de l’usuari, i el podem modificar al nostre gust.
Ara mateix el menú que he creat és força senzill, però tan bon punt creixi, posaré un petit exemple de com acaba essent
Si voleu saber més sobre la configuració del menú a Openbox, podeu mirar la seva petita documentació.
Configurant l’autoarrancada
El que sí que diferencia Openbox 3.3 de la seva versió 3.4 és la inclussió de la possibilitat de poder arrancar un programa en el moment d’iniciar la sessió.
Per exemple, en el meu cas concret, he volgut inserir una barra inferior a la pantalla per poder veure el rellotge, visualitzar els programes oberts i l’escriptori en el que em trobo. En el meu cas, he decidit instal·lar pypanel, una de les moltes opcions que existeixen.
apt-get install pypanel
Seguin la filosofia d’Openbox, pypanel és de fàcil configuració a partir d’un fitxer, en aquest cas Python, des d’on podrem modificar-ho tot al nostre gust.
Però bueno, seguint amb el tema de l’autoarrancada, en aquest cas, ens interessa que al iniciar una nova sessió, la barra s’iniciï directament. Per tal de fer-ho, haurem d’accedir a l’arxiu ~/.config/openbox/autostart.sh i configurar-lo al nostre gust. Pel meu cas concret, la cosa ha quedat de la següent forma:
# Afegim les variables globals del sistema
. $GLOBALAUTOSTART
# Programes que s'inicien quan s'inicia la nova sessió
(sleep 2 && pypanel) &
I amb això, ja arrancarà pypanel al inciar la propera sessió.
Conclusió
Openbox, veritablement, m’ha sorprés moltíssim. Equilibra força bé la lleugeresa de l’entorn, la flexibilitat i sobretot la senzillesa de configuració (pensava que seria molt més complicat tot plegat). A més a més, té una potència de petites eines al seu voltant que el fan una solució perfecta per aquell que es vulgui configurar fins al darrer item del seu sistema. Veritablement una petita meravella.
Ara només resta fer una comparativa entre els dos entorns. Aquest apunt serà costòs i demano obertament l’ajuda de tots els que llegeixin aquesta entrada. M’agradaria que em recomanèssiu maneres d’alleugerir el sistema, de com comparar i de com fer d’aquest un sistema productiu al 100%.
Com sempre, s’accepten tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.
