Ressuscitant un portàtil vell (V): instal·lant l’entorn d’escriptori (i II)
Primer de tot, disculpar-me pel retard en aquest nou apunt. Ja fa més de 15 dies des de la darrera entrada sobre aquest tema, però entre la feina i el màster, no em quedava temps per poder-m’hi dedicar. A més, la complexitat de la novetat en el tema, també m’ha fet retrassar-me una mica. Però ja torno a ser aquí per a enfrontar-me a aquest petit repte èpic que estic realitzant amb l’ajuda de tots els lectors i comentaristes del bloc.
Al darrer apunt varem instal·lar un entorn gràfic (Xfce) i vàrem comentar que en el proper apunt (el que ens ocupa ara mateix) instal·laríem un gestor de finestres més lleuger (no pas un entorn d’escriptori) i aniriem afegint tot allò que trobèssim necessari: barra d’eines, panells, etc.

Tal i com varem comentar, instal·larem Openbox, un dels gestors de fnestres més lleugers que existeixen, i configurarem aquest per tal de donar sortida a les necessitats que tenim.
La instal·lació
En aquest apunt, podem partir de la situació creada en l’anterior, és a dir, ja tenim instal·lades “les X” o servidor Xorg, les tenim configurades correctament i també tenim instal·lat un gestor d’entrada, que si recordem és gdm.
Així, per tenir instal·lat l’Openbox, només caldrà instal·lar el paquet en qüestió:
apt-get install openbox
Fent això, ja tenim instal·lada la darrera versió estable d’aquest paquet per a Debian, la versió 3.3. Però si consultem la seva pàgina web, podrem veure que Openbox ha llançat ja la versió 3.4, la qual resol diversos problemes detectats, a més a més, d’oferir noves funcionalitats com pot ser la possibilitat d’arrencar programes en quan iniciem la nostra sessió d’Openbox (això ens interessa molt!). Així, decidim instal·lar la darrera versió per tal d’aprofitar-nos de les noves possibilitats d’aquesta. Per tal de descarregar-nos-la, al no tenir navegador web al nostre sistema (encara), el que fem és recòrrer a la comanda general per a descarregar fitxers (i moltes altres coses). Així el procès d’instal·lació, serà el següent:
wget http://icculus.org/openbox/releases/openbox_3.4.6.1-0_i386.deb dpkg -i openbox_3.4.6.1-0_i386.deb
Després d’això, si reiniciem la màquina, o bé iniciem una sessió gràfica, podrem accedir ja a Openbox.
El primer contacte
Al entrar a la sessió d’Openbox per primer cop, podem veure que aquesta és força “austera”. Només tenim la pantalla en un color grisos, i si cliquem al botó dret del nostre ratolí, ens apareixerà un menú, on només és operatiu el terminal. Tal i com hem comentat, Openbox és un gestor de finestres, és a dir, només s’encarrega de gestionar les finestres (colors, aparença i demés) i un mínim menú que nosaltres haurem de gestionar. Aquí és on, segons el meu punt de vista, resideix tota la potència d’aquest sistema: tot és configurable a gust de l’usuari.
Intentaré explicar alguna que altra cosa sobre el que he fet jo en el meu cas per a configurar diferents coses de l’entorn.
Configurant el menú
Per a poder configurar el menú, que aparegui tot tal i com jo vull, en el meu idioma i demés, el que faré és retocar aquest. Openbox emmagatzema les seves configuracions en arxius XML, per tal de facilitar el seu ús i la configuració per part nostra.
Així, per exemple, el menú es troba en un arxiu anomenat menu.xml. Aquest el podem trobar a ~/.config/openbox/menu.xml, essent ~ el directori de l’usuari, i el podem modificar al nostre gust.
Ara mateix el menú que he creat és força senzill, però tan bon punt creixi, posaré un petit exemple de com acaba essent
Si voleu saber més sobre la configuració del menú a Openbox, podeu mirar la seva petita documentació.
Configurant l’autoarrancada
El que sí que diferencia Openbox 3.3 de la seva versió 3.4 és la inclussió de la possibilitat de poder arrancar un programa en el moment d’iniciar la sessió.
Per exemple, en el meu cas concret, he volgut inserir una barra inferior a la pantalla per poder veure el rellotge, visualitzar els programes oberts i l’escriptori en el que em trobo. En el meu cas, he decidit instal·lar pypanel, una de les moltes opcions que existeixen.
apt-get install pypanel
Seguin la filosofia d’Openbox, pypanel és de fàcil configuració a partir d’un fitxer, en aquest cas Python, des d’on podrem modificar-ho tot al nostre gust.
Però bueno, seguint amb el tema de l’autoarrancada, en aquest cas, ens interessa que al iniciar una nova sessió, la barra s’iniciï directament. Per tal de fer-ho, haurem d’accedir a l’arxiu ~/.config/openbox/autostart.sh i configurar-lo al nostre gust. Pel meu cas concret, la cosa ha quedat de la següent forma:
# Afegim les variables globals del sistema . $GLOBALAUTOSTART # Programes que s'inicien quan s'inicia la nova sessió (sleep 2 && pypanel) &
I amb això, ja arrancarà pypanel al inciar la propera sessió.
Conclusió
Openbox, veritablement, m’ha sorprés moltíssim. Equilibra força bé la lleugeresa de l’entorn, la flexibilitat i sobretot la senzillesa de configuració (pensava que seria molt més complicat tot plegat). A més a més, té una potència de petites eines al seu voltant que el fan una solució perfecta per aquell que es vulgui configurar fins al darrer item del seu sistema. Veritablement una petita meravella.
Ara només resta fer una comparativa entre els dos entorns. Aquest apunt serà costòs i demano obertament l’ajuda de tots els que llegeixin aquesta entrada. M’agradaria que em recomanèssiu maneres d’alleugerir el sistema, de com comparar i de com fer d’aquest un sistema productiu al 100%.
Com sempre, s’accepten tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.
07-03-2008 a les 14.01
L’esperava menjant-me les ungles, aquest post!
Si tot va bé, diumenge seguiré els teus passos i me l’instal·laré; així sabré millor de què estem parlant.
Pel que fa a com comparar el rendiment entre els dos entorns, doncs, la veritat, no se m’acut res d’original: fer comparacions amb el conky, el top o l’htop i veure l’ocupació de RAM i de CPU d’un i d’altre. Crec que també s’ha de poder cronometrar (però no sé amb quins programes, només sé que s’ha de poder) el temps que tarda en iniciar cada entorn.
Per la descripció que en fas, sobretot de la configuració a través de fitxers de text, supose que l’OpenBox és similar al FluxBox, i que no em costarà gaire “pillar-li el truquet”.
07-03-2008 a les 15.21
Jeje… Gràcies noi!
Doncs espero que et serveixi d’alguna cosa totes aquestes històries! Pel que fa a Openbox, sí, funciona en la línia de Fluxbox però és molt més lleuger (no sé si ho havia dit abans). Els dos neixen a partir de Blackbox, un escriptori lleuger i de fàcil ús, configurable a partir d’arxius.
Doncs res, exposa tot el que vagis trobant i així podem intercanviar punts de vista i demés.
11-03-2008 a les 21.50
Només vull dir que està molt bé aquesta sèrie d’apunts i que conclusió s’escriu amb una sola s. Millor que ho canviïs per si entra més gent a llegir aquest text, que no s’espantin
Ah i de pas que jo prefereixo escriure blog i no bloc com tu. Segurament t’agradarà llegir el perquè aquí: http://bibiloni.cat/blog/blog.html (http://bibiloni.cat/blog/blog.pdf). Saber això em va fer posicionar-me amb els partidaris de blog
16-03-2008 a les 20.52
Ja estic provant l’Openbox
. Quan he tirat a instal·lar-lo, la versió 3.4.6.1 ja es trobava als repositoris d’Ubuntu (com de costum, qüestió d’uns pocs dies). M’he hagut de barallar una mica amb el menu.xml, perquè no veia que dins del [menu id="root-menu"] calia enllaçar (amb [menu id="nom-menu" /]) els menús que havia creat a l’inici de l’arxiu, però ja m’ha quedat clar.
(Ops: ací, he fet servir “[" i "]” enlloc dels signes major i menor, per comoditat. Probablement, no calia aclarir-ho.)
De moment, m’agrada. Ara, hauré d’investigar sobre eixes petites eines que has esmentat; supose que seran panells, icones i similars.
17-03-2008 a les 23.09
Hola, Ramon!
Al final, m’has fet enveja i m’he posat, jo també, a ressuscitar ordinadors: estic fent-li cosetes al meu vell Pentium-S. El que passa és que jo estic molt més verd en qüestions tècniques: ja veurem si en faig res de profit…