Tot és FÀCIL

Avui tothom està com boig amb la sortida de la nova Ubuntu 8.04, així que jo he preferit tirar per una altra banda i fer un petit apunt sobre dos jocs d’entreteniment col·lectiu que em va ensenyar el meu bon amic Lluís aquest cap de setmana passat. Ja us dic jo, que un ordinador connectat a la televisió pot fer meravelles i fer més atractives d’ambdues propostes.

UltraStar

Des de fa un temps, que els meus amics de la colla més propera estan com bojos amb un joc de PS2 anomenat “Sing Star”, gastant-se una bona calerada amb jocs de cançons i demés. Pels que no ho coneixeu, “Sing Star” és un joc consisteix en un grup de cançons que el jugador(s) pot cantar i aconseguir puntuació segons si entona de la mateixa manera que el cantant (no sé si m’explico…)

Doncs bé, UltraStar és un joc lliure basat en Sing Star on l’usuari pot cantar qualsevol cançó de la qual disposi un MIDI (amb l’audacity i el CD original, es poden fer meravelles). Em vaig quedar parat perquè l’aparença del joc és 100% semblant al original de PS2 (usant el tema corresponent) i un usuari pot usar totes les cançons que vulgui i introduir-li els videoclips i demés que tingui com a fons de la cançó. Igualment, es poden fer competicions entre grups i demés per a passar-s’ho bé.

En definitiva, una opció a tenir en compte per un cap de setmana de casa rural amb els amics. Us deixo un vídeo de la seva versió Deluxe:

Altres vídeos: 1, 2, i 3.

Frets on Fire

Igual que Sing Star, també existeix un joc anomenat Guitar Hero (que he de reconèixer que mai he jugat) que consisteix a fer música amb una guitarra, tot clicant unes tecles d’aquesta a mesura que van apareixent per la pantalla (qui m’entengui que em compri…)

Doncs bé, també existeix una versió 100% lliure anomenada Frets on Fire en la qual, amb l’ajuda del teclat (sí, sí, llegiu bé, el teclat!), es pot jugar a aquest joc tan enganxòs (o això sembla). Jo, personalment, em vaig quedar força meravellat! Igualment, existeix la possibilitat de comprar guitarres compatibles amb ordinadors per tal de jugar de forma més real. De debò que és força impactant el veure una guitarra d’aquestes connectada a un portàtil, i al seu torn, el portàtil connectat a la televisió per veure-ho tot en una pantalla plana força gran. Impressionant!

Doncs bé, igual que en el cas anterior, us deixo amb un vídeo força interessant

Altres vídeos interessants: 1, 2 i 3.

Aquest matí, tot llegint les meves planes d’obligada lectura matinera, he trobat dos diaris espanyols (elpais.es i elmundo.es) que coincideixen en el nom del seu article: El col·lapse de Windows?

En aquests articles són les referències a un estudi que ha fet la consultora nord-americana Gartner en el qual revela que el sistema operatiu de l’empresa de Redmond té els seus dies comptats, i aconsella que es deixin de centrar en el seu sistema operatiu per a enfocar les seves investigacions i esforços en el programari d’ús directe des d’Internet (com està fent per exemple Google).

Tal i com resa l’article, els analistes de Gartner Michael Silver i Neil MacDonald, digueren: “Microsoft no està responent al mercat, està sobrecarregat per una herència de quasi bé dos dècades de codi i decisions i està afrontant una competició molt seria”.

Tots sabem el mal que ha fet Vista a la gent que era partidària de Windows, encara que això ja es veia a venir des de fa temps. El sistema de Redmond conté més de 50 milions de línies de codi heretat de tots els codis antics des del 1985: més de 20 anys de codi retocat i trepitjat, sense cap reenginyeria dins seu per a netejar i fer-lo de nou i de qualitat. És com voler fer anar un cotxe del 2008 amb el motor d’un del 1985!

Això ha ocasionat que molts usuaris i empreses no vegin ni entenguin els beneficis que aporta Windows Vista respecte Windows XP (fins i tot veient que el nou és molt pitjor que l’antic -que també ho era, clar -) i que per tant, decideixin no migrar i per tant, no comprar el nou producte, amb les pèrdues en ventes que això ocasiona. Segons les estadístiques, l’any passat, només un 1% de les empreses varen migrar de Windows XP a Windows Vista (en contra del 9% que preveia un informe de Gartner del 2006).

La conclusió de l’article és que Microsoft hauria d’abandonar Windows (que bé que sona això) i apostar més per altres temes com possibilitar l’ús del seu paquet Office però en línia (com es pot fer en l’actualitat amb d’altres sistemes com Google Docs), cosa que va fer Microsoft el mes passat.

Pot ser tota aquesta disjuntiva una gran oportunitat (a part de la que presenta la moda dels ultraportàtils) de que els sistemes GNU/Linux entrin d’una vegada per totes a un gran nombre de les llars i oficines? És l’hora de la revolució?

Gràcies a un enllaç que m’ha fet arribar en Joaquín del bloc especialitzat en seguretat informàtica Kriptopolis, he pogut ratificar encara més la meva resposta a una ja típica pregunta entre els dos bàndols: quin sistema és més segur Windows o Linux?

Sovint, com es defensa a Kriptopolis, aquesta pregunta costa força de respondre, i una persona prudent o políticament correcta podria dir: ambdós sistemes en bones mans, poden arribar a tenir un nivell de seguretat equivalent. Encara que estic una mica en desacord amb aquesta afirmació, és el que diuen els “experts”.

Llavors, la pregunta a la qual es deriva, pot ser: “És més fàcil assegurar Windows o un sistema GNU/Linux?”

Aquí resideix el secret de la qüestió! Ells exposen el següent:

Si major complexitat equival a major dficultat, mireu les següents imatges i preneu les vostres pròpies conclussions. Les imatges mostren les crides al sistema que implica servir una pàgina web des d’un servidor Apache en un sistema GNU/Linux i un servidor Microsoft IIS sobre Windows.

Doncs res, que cadascú opini el que cregui:

Apache sobre GNU/Linux

Microsoft IIS sobre Windows

Per motius laborals, estic estudiant Subversion, una eina de control de versions per a assegurar la gestió de configuracions i manteniment de la plataforma.

Això s’emmarca dins d’un dels grans projectes que vaig iniciar aquí: la creació d’un entorn de desenvolupament decent, integrat pels tres típics entorns:

Desenvolupament

És on cada desenvolupador treballa de forma aïllada sense afectar als altres que treballen en altres tasques.

Preproducció

Entorn de proves i consolidació per tal que els usuaris finals puguin provar i verificar el bon funcionament.

Producció

Entorn real.

Doncs bé, en Javi m’ha passat l’enllaç a un gran llibre lliure sobre Subversion que volia compartir amb tots. Em queda com a deures llegir-lo i aprendre i interioritzar aquest, més que popular, sistema de control de versions.