Tot és FÀCIL

El dia que vas néixer, ja sabies que havies de morir algun dia. Jo em resistia a acceptar-ho, però el dia a dia, els costos de mantenir-te amb vida i la pressió del voltant, feien que el dia en que havia de prendre una decisió, s’apropés.

Encara recordo el dia que et van dur a casa. La teva mestressa ja no et volia perquè n’havia comprat un de nou: tot flamant, i segons ella, molt més ràpid que tu. Jo mai l’he creguda…

Durant uns dies et vaig tenir una mica abandonat, perquè no tenia temps per a dedicar-me a tu (ho volia fer amb tranquil·litat, estant ben despert per a poder-ho fer de la millor manera possible). Gràcies a tu, vaig conèixer al pare del meu company del dia a dia (no saps pas com t’ho he d’agrair). Vestir-te fou més fàcil del que pensava, però ensenyar-te tot el que volia què fessis, sense problemes i amb fiabilitat no ho fou tant. Sort dels amics que ja havien tingut problemes en l’educació dels seus i em varen donar un cop de mà.

Mica en mica vas anar creixent, avui amb una mica més de memòria, l’altre tot optimitzant les teves tasques. Cada dia tenies noves responsabilitats: primer alguna cosa senzilla, però poc a poc, vares anar agafant responsabilitats en temes ben importants pel meu dia a dia. Poc a poc, a més a més de tenir la capacitat de servir les meves creacions al món, també vares poder gestionar la correspondència de l’esplai, arxius, etc.

El dia a dia, els problemes de manteniment, la velocitat i la necessitat de créixer, em feu pensar en fer-te el salt i deixar-te per un altre de més potent, que només em donés el servei no m’hagués d’ocupar pas del manteniment. La decisió fou molt i molt dura, però també havia de ser una mica egoista i pensar en mi. En els propers dies et desconnectaré, però tranquil, no et pensis que et llançaré. Passaràs a una vida més tranquil·la i menys exigent que la meva, fent de suport a un altre de més jove i més fort que tu, però que requereix del teu coneixement per arribar a ser la meitat de savi que tu.

Mai et vaig arribar a posar un nom, però ara que passaràs a una vida molt millor, crec que el nom que més s’ajusta és “Fènix”: vas renéixer de les teves pròpies cendres per tenir una vida més gloriosa que l’anterior.

Ara miro enrere i veig que gràcies a tu he aprés milers de coses noves, he ajudat a d’altres com jo a tenir suports com els teus, i fins i tot, he donat un pas més a dins d’un món força desconegut per mi fins al moment de conèixer-te. Gràcies per tots els moments que m’has donat, i sobretot, gràcies per ajudar-me a aprendre tot el que he aprés.