Tot és FÀCIL

Arran de l’èxit del nostre primer taller a FÀCIL, en Pere, un company fundador de l’associació, va escriure una joia de reflexió a la llista que crec que és d’obligada lectura per tothom que estigui en el món del programari lliure o que hi vulgui entrar.

Després de llegir-vos-ho, a veure qui és capaç de dir-me que no s’ha sentit identificat amb tota aquesta reflexió.

Ben sovint, quan algú sent a parlar de LinuX, de programari lliure i de codi obert li pica el cuc de la curiositat i llavors indaga, pregunta, cerca i acaba topant amb algú que ja porta un temps en aquest món. Els dubtes acostumen a anar a cabassos, les preguntes, com és lògic, no estan gaire estructurades i, massa sovint, nosaltres pretenem posar al dia el nostre interlocutor amb una xerrada de mitja hora. Parlem de GPL, de les diferents distribucions del nostre sistema preferit, d’entorns gràfics, de gestors de finestres, de que no hem de dir Linux, sinó GNU/Linux,… en definitiva, li inflem el cap fins a uns límits que poden facilitar un col·lapse neuronal. Que pallisses que som alguns!…

Sembla que haguem oblidat com vàrem començar nosaltres, ho veiem com si fos la prehistòria, quan en la majoria de casos estem parlant, com a molt, de tres o quatre anys. Els inicis son durs, però costa fer memòria, sabem que val la pena l’esforç i per això ens sap greu que el nostre interlocutor no pugui gaudir de tot allò de que nosaltres gaudim. Ens sap greu que s’hagi de preocupar pel seu ordinador, enlloc de fer-lo servir, ens sap greu que s’hagi de sentir angoixat perquè no entén res de les llicències dels
programes que fa servir, ens sap greu que es senti estafat quan ha comprat un programa que li ha costat una pasta i l’ordinador li diu que no el pot usar, simplement perquè ha tingut una avaria i li han canviat unes
peces de la màquina.

Llavors, amb la millor de les intencions, ataquem, emprenyem i maregem al personal. És una reacció visceral, no ho podem evitar, però el perill de tot plegat és que el nostre interlocutor acabi passant del tema i es resigni patint com fins ara i renovant el seu sistema un cop més quan des de Redmond li diguin que el nou sistema serà molt millor, amb menys problemes, més bonic i elegant que el que té a la seva màquina. Llavors pagarà un altre cop, la seva impressora deixarà de funcionar màgicament, el seu ordinador serà molt més lent que abans i haurà de fer un curset per entendre una mica què ha canviat de tot plegat.

Però, en el fons, la qüestió no és tan complexa com sembla, i a la vegada molt més difícil del que podem pensar, l’elecció de la que estem parlant és, simplement, escollir entre la llibertat i la presó. A la presó el
menjar és gratuït, l’ordre garantit, el llit no es paga i si, a sobre, les nostres preferències sexuals coincideixen amb el sexe dels companys, llavors pot ser el paradís…

Per algun motiu que s’escapa a la meva raó, la majoria preferim la llibertat, malgrat calgui lluitar per viure, malgrat el risc, malgrat la violència de l’exterior, malgrat les tempestes, el preu de les coses, les
manipulacions i els xantatges, malgrat la por i la inseguretat, malgrat tot, la llibertat no ens sembla mai prou cara, mai prou difícil, mai prou incòmode.

Simplement volem que la nostra màquina faci allò que volem que faci. Volem saber com s’ho munta, volem passar-li a l’amic aquell programa que tan ens agrada i tan útil trobem, sense que això pugui ser considerat un delicte, com li passem la recepte de l’ànec amb peres, o li deixem el darrer llibre que ens ha frapat, volem no haver de pagar per provar si un determinat programa ens és útil o no, volem poder afegir a aquell programa una prestació que ens sembla obvia però que no vé de sèrie. No volem haver d’escollir entre pagar o robar, preferim regalar i agafar allò que ens cal i, si ens és útil, no ens ha de ser tan difícil compensar amb algun euro a qui ha estat treballant per a fer-nos la vida més fàcil.

L’alternativa a la nostra alternativa és fosca. Imagineu per un moment que no poguéssim saber que la força d’atracció de la gravetat és directament proporcional a la massa i inversament proporcional al quadrat de la distància sense pagar unes patents, i que si això ho ensenyéssim a la nostra veïna
el fet pogués ser considerat com a delictiu. Aquest és el mon que ens espera si deixem morir el programari lliure. Un programa és una eina, un programa és una idea, el podem regalar sense que n’haguem de prescindir, no és com el cotxe o la tele, o el ronyó esquerra, no és material, és coneixement
i ningú, repeteixo, ningú, té el dret de monopoli del coneixement. Aquesta és la nostra lluita, no importa gaire si el nostre programa és una mica més avançat o no, és lliure i pot créixer. Deixem que creixi, que es
desenvolupi, que ningú freni el seu camí, a la fí fins i tot serà millor, segur!, i mentre tant, si més no, és el nostre!.

Salut i codi lliure

Pere

Tal i com vaig comentar fa uns dies, ahir al vespre, tot coincidint amb la reunió mensual de FÀCIL, varem fer el nostre primer taller des que varem fundar l’associació. La idea des d’un inici fou ajudar a tots els que volguéssin provar el programari lliure a instal·lar-se un sistema GNU/Linux als seus ordinadors. Ens varem preparar tot el que varem poder, tot fent còpies de distribucions vàries, cercant manuals per a les persones que comencen, i condicionant l’espai per poder acollir a una o dues persones més (era el que esperàvem).

Doncs bé, la nostra sorpresa fou quan varem veure que havien aparegut 6 persones! Pot semblar poc, però si contem que l’associació té uns 3 anys i que des de llavors a les reunions sempre som 4 o 5 i sempre els mateixos; que de cop et vinguin 6 persones noves, doncs és tota una sorpresa i tot un èxit (discret, però tot un èxit).

En resum, dels 6, 5 es varen quedar al taller (un venia només a proposar-nos que donéssim una xerrada a la Casa de la Vila sobre programari lliure i formats oberts) i d’aquests, 4 duien portàtil i un altre venia a veure què es coïa a l’ambient i a xerrar una mica del tema. Tots eren ben diferents entre sí, i això afavorí a la naturalitat de les explicacions que sovint havien de ser personalitzades per a cadascú (fou una cosa que m’agradà força). Doncs bé, al final del taller, 4 persones van marxar a casa amb una Ubuntu instal·lada al seu ordinador i una enganxina per a personalitzar la seva màquina! I el millor de tot és que la majoria d’ells varen dir que seguirien venint, es varen apuntar a la llista i varen dir que anirien exposant les seves inquietuds  i anirien entrant al món del programari lliure amb la nostra ajuda.

Ahir vaig anar a dormir tard, molt tard, però també satisfet, molt més que satisfet!

Demà dimecres dia 4 de febrer a les 21.30 a l’ABI farem el primer taller de FÀCIL obert a tothom: instal·lació d’una distribució GNU/Linux.

La idea és fer un taller força informal per tal que tothom que vulgui fer un petit tast tant de l’associació (el que fem, el que parlem, etc.), com de programari lliure, ho pugui fer tranquil·lament.

Tothom que vulgui pot dur el seu ordinador (preferiblement portàtil per temes d’espai) i l’ajudarem a instal·lar-se una distribució de GNU/Linux (en el nostre cas, hem escollit Ubuntu i Debian). Igualment, si la gent vol venir només a veure què es cou sense portar màquina, no hi ha cap problema. I si ve a ajudar, doncs millor que millor.

La idea és que la gent vingui sense por a veure, provar i tocar, i així adonar-se’n que el programari lliure no és cosa de quatre bojos per la informàtica, sinó que és una cosa a l’abast de tots i amb beneficis a curt termini tant per ells mateixos com per la seva productivitat.

Jo personalment, portaré tot un repte pels més agosarats: un portàtil antic que ha de “funcionar” com un nou. En el meu moment ja vaig instal·lar-hi una cosa, però vull que ho fem entre tots i anant prenent decisions sobre la marxa. La idea és deixar aquest portàtil a l’armari de FÀCIL perquè tothom que vulgui, en pugui fer ús.

Els interessats, si podeu confirmar assistència, millor que millor. Més que res per planificar temes d’espai, cablejat i demés.

L’adreça postal del lloc és:

C. Colon 5
08110 – Montcada i Reixac

Mostra un mapa més gran

Si teniu cap dubte i/o qüestió, si voleu aprendre més sobre programari lliure i cultura lliure, si voleu compartir el vostre coneixement, visiteu la nostra pàgina i apunteu-vos a la nostra llista de correu.