Tot és FÀCIL

Avui, en les meves lectures del dia a dia, he trobat una cosa força interessant: un test per esbrinar quant saps sobre sistemes GNU/Linux.

El test pregunta coses tan senzilles com temes de permisos, de noms de distribucions i demés, però també té alguna que altra pregunta complexa sobre comandes d’administració, nomenclatura interna i altres temes complicats.

Pot semblar molt senzill, però a mi, si us he de dir la veritat, m’ha costat més d’una i de dues preguntes, i al final de tot, tampoc he tret gaire puntuació: 53/97 punts.

Jo animo a tothom a que intenti fer el test i comenti quina puntuació treu!

Doncs tal i com vaig fer l’any passat, enguany també vull fer un petit recull de regals lliures, i què millor que la plana que he trobar amb regals basats en GNU/Linux.

Només destacar el nou model de Nokia N810, que segons he llegit per Internet, és una autèntica joia, el nou Neo1973, un telèfon mòbil que no té res a envejar al nefast iPhone, o el gran projecte OLPC que estic pensant en comprar-me’n un només per provar aquesta meravella de la tecnologia integrada i d’aspecte social.

Per acabar dir que si algú em vol fer feliç, amb un regal d’aquesta llista o de la de l’any passat ja em farà molt, però que molt content.

Avui revisant diferents planes de receptes de menjar, he trobat alguna cosa que m’ha sobtat molt.

Primer de tot, la plana d’àpats de codi obert. És un respositori de receptes lliures sota llicència Creative Commons les quals podem usar per als nostres àpats del dia a dia o per quedar bé davant d’un bon sopar (ara que s’apropa el Nadal). Igualment, et pots registrar i anar penjant les teves receptes per tal que els altres puguin aprofitar el teu coneixement culinari.

Un altre projecte interessant és el de Gnome Cookbook. La idea és fer un llibre de cuina on les receptes hagin sortit de la comunitat de GNOME. Aquest llibre sembla que es publicarà en format imprimible ja que a la pàgina podem trobar els esquemes de les planes finals.

Via Barrapunto me n’he assabentat aquest matí que la universitat de Jaén regala un ordinador portàtil per a tots aquells que inicien aquest anys els seus estudis universitaris i que tinguin una Matrícula d’Honor al seu institut de procedència.

Això podria semblar normal (encara que no se sol fer); però si a sobre us dic que aquest portàtil incorpora un sistema GNU/Linux instal·lat, què me’n dieu? Estrany, no? Doncs personalment, espero que això deixi de sorprendre’ns en poc temps: les universitats haurien de premiar als bons estudiants que entren (que mica en mica, cada cop són menys), i a més a més, haurien d’aprendre d’aquesta universitat andalusa i regalar un enginy que segurament fomentarà les seves capacitats investigadores, la seva capacitat de superació i en sí, les seves aptituds com a bon estudiant.

A veure si les universitats catalanes aprenen d’aquest exemple! Si fa 6 anys la UPC ho hagués fet, jo ara disposaria d’una màquina amb el meu sistema operatiu preferit. Quina ràbia!!

Ara que estic de vacances, aprofito el temps i faig coses que durant l’any no puc fer: acabar uns temes pendents del sistema de gestió del meu esplai i acabar de dissenyar la plana d’aquest. A més a més de tot això, m’ha tocat dedicar-me una mica a la informàtica que menys m’agrada però a la que més em toca dedicar-me: formatejar i instal·lar de nou el sistema operatiu a l’ordinador de la meva germana.

Ella, per motius d’herència informàtica, encara anava amb un sistema privatiu (Windows XP), juntament amb el paquet ofimàtic d’aquesta mateixa companyia i tots els afegitons que tots sabem. Aprofitant que em vaig desfer de tots els discs amb programari privatiu que tenia per casa, vaig veure l’oportunitat de passar-la a la millor vida del programari lliure, i així ho he fet. Com ella més d’un cop havia usat el meu ordinador amb el meu Ubuntu, sempre em comentava que li agradava i que semblava fàcil d’usar, tot el contrari que la gent acostuma a dir d’un sistema GNU/Linux. Doncs bé, vaig engegar la maquinària i em vaig posar a fer el que feia temps que hauria d’haver fet.

Com de costum en la instal·lació d’una Ubuntu, tot anà de primera. Cap problema al instal·lar el sistema base, cap problema en fer les actualitzacions i, encara menys, cap problema al configurar el maquinari i demés. L’únic problema que tinc actualment és l’escàner que no me l’acaba de reconèixer l’xsane, però que suposo que en quan m’hi posi podré treure’n l’entrallat.

Encara que sembli una mica agosarat, l’he feta administradora de la màquina, per tal de que es pugui instal·lar les actualitzacions que vagin sorgint sense haver-me de cridar cada cop o preocupar-me jo de revisar-ho cada cert temps. Igualment li he configurat algun programari bàsic per a que el pugui usar: Gaim, Rhythmbox, The GIMP, etc. A més a més, la meva idea és ensenyar-li a instal·lar-se el programari que ella necessiti o vulgui per tal de que ella sola es customitzi tot el que vulgui i faci de l’Ubuntu, la seva distribució a mida. Mica en mica, anirà entrant en el món del Synaptic, “Afegeix/Elimina” programari i altres eines d’administració bàsica (ella és periodista i no crec que li interessi gaire l’administració de sistemes ).

Mentre vagi customitzant la seva Ubuntu aniré penjant alguna que altra entrada perquè veieu tots (els que no ho hagueu experimentat abans) quins són els dubtes que té una persona sense coneixements informàtics en quan s’enfronta a un canvi tan radical com un canvi se sistema operatiu.

Esperem que l’experiència doni els seus fruits i no renunciï a les seves llibertats ara que les comença a tastar davant dels petits problemes que es pugui trobar (problemes de compatibilitat amb algun format privatiu, falta d’algun programari específic, etc.).