Tot és FÀCIL

Arran de l’èxit del nostre primer taller a FÀCIL, en Pere, un company fundador de l’associació, va escriure una joia de reflexió a la llista que crec que és d’obligada lectura per tothom que estigui en el món del programari lliure o que hi vulgui entrar.

Després de llegir-vos-ho, a veure qui és capaç de dir-me que no s’ha sentit identificat amb tota aquesta reflexió.

Ben sovint, quan algú sent a parlar de LinuX, de programari lliure i de codi obert li pica el cuc de la curiositat i llavors indaga, pregunta, cerca i acaba topant amb algú que ja porta un temps en aquest món. Els dubtes acostumen a anar a cabassos, les preguntes, com és lògic, no estan gaire estructurades i, massa sovint, nosaltres pretenem posar al dia el nostre interlocutor amb una xerrada de mitja hora. Parlem de GPL, de les diferents distribucions del nostre sistema preferit, d’entorns gràfics, de gestors de finestres, de que no hem de dir Linux, sinó GNU/Linux,… en definitiva, li inflem el cap fins a uns límits que poden facilitar un col·lapse neuronal. Que pallisses que som alguns!…

Sembla que haguem oblidat com vàrem començar nosaltres, ho veiem com si fos la prehistòria, quan en la majoria de casos estem parlant, com a molt, de tres o quatre anys. Els inicis son durs, però costa fer memòria, sabem que val la pena l’esforç i per això ens sap greu que el nostre interlocutor no pugui gaudir de tot allò de que nosaltres gaudim. Ens sap greu que s’hagi de preocupar pel seu ordinador, enlloc de fer-lo servir, ens sap greu que s’hagi de sentir angoixat perquè no entén res de les llicències dels
programes que fa servir, ens sap greu que es senti estafat quan ha comprat un programa que li ha costat una pasta i l’ordinador li diu que no el pot usar, simplement perquè ha tingut una avaria i li han canviat unes
peces de la màquina.

Llavors, amb la millor de les intencions, ataquem, emprenyem i maregem al personal. És una reacció visceral, no ho podem evitar, però el perill de tot plegat és que el nostre interlocutor acabi passant del tema i es resigni patint com fins ara i renovant el seu sistema un cop més quan des de Redmond li diguin que el nou sistema serà molt millor, amb menys problemes, més bonic i elegant que el que té a la seva màquina. Llavors pagarà un altre cop, la seva impressora deixarà de funcionar màgicament, el seu ordinador serà molt més lent que abans i haurà de fer un curset per entendre una mica què ha canviat de tot plegat.

Però, en el fons, la qüestió no és tan complexa com sembla, i a la vegada molt més difícil del que podem pensar, l’elecció de la que estem parlant és, simplement, escollir entre la llibertat i la presó. A la presó el
menjar és gratuït, l’ordre garantit, el llit no es paga i si, a sobre, les nostres preferències sexuals coincideixen amb el sexe dels companys, llavors pot ser el paradís…

Per algun motiu que s’escapa a la meva raó, la majoria preferim la llibertat, malgrat calgui lluitar per viure, malgrat el risc, malgrat la violència de l’exterior, malgrat les tempestes, el preu de les coses, les
manipulacions i els xantatges, malgrat la por i la inseguretat, malgrat tot, la llibertat no ens sembla mai prou cara, mai prou difícil, mai prou incòmode.

Simplement volem que la nostra màquina faci allò que volem que faci. Volem saber com s’ho munta, volem passar-li a l’amic aquell programa que tan ens agrada i tan útil trobem, sense que això pugui ser considerat un delicte, com li passem la recepte de l’ànec amb peres, o li deixem el darrer llibre que ens ha frapat, volem no haver de pagar per provar si un determinat programa ens és útil o no, volem poder afegir a aquell programa una prestació que ens sembla obvia però que no vé de sèrie. No volem haver d’escollir entre pagar o robar, preferim regalar i agafar allò que ens cal i, si ens és útil, no ens ha de ser tan difícil compensar amb algun euro a qui ha estat treballant per a fer-nos la vida més fàcil.

L’alternativa a la nostra alternativa és fosca. Imagineu per un moment que no poguéssim saber que la força d’atracció de la gravetat és directament proporcional a la massa i inversament proporcional al quadrat de la distància sense pagar unes patents, i que si això ho ensenyéssim a la nostra veïna
el fet pogués ser considerat com a delictiu. Aquest és el mon que ens espera si deixem morir el programari lliure. Un programa és una eina, un programa és una idea, el podem regalar sense que n’haguem de prescindir, no és com el cotxe o la tele, o el ronyó esquerra, no és material, és coneixement
i ningú, repeteixo, ningú, té el dret de monopoli del coneixement. Aquesta és la nostra lluita, no importa gaire si el nostre programa és una mica més avançat o no, és lliure i pot créixer. Deixem que creixi, que es
desenvolupi, que ningú freni el seu camí, a la fí fins i tot serà millor, segur!, i mentre tant, si més no, és el nostre!.

Salut i codi lliure

Pere

Els pocs que llegiu aquest bloc ( ) haureu notat que darrerament no escrivia gaire. Els motius són diversos:

• El desembre sempre és un mes, com a mínim per mi, poc productiu, ja que em centro sovint en la família, les compres de Nadal, i coses d’aquest tipus, deixant poc forat per d’altres temes.
• A mitjans de desembre vaig presentar la meva tesis del Màster. Després de mesos de treball sense parar, necessitava descontaminar-me una mica, així que estar-me davant de l’ordinador era la darrera cosa que volia fer.
• A FÀCIL hem estat migrant de servidor, muntant una nova web (que ara estic desenvolupant jo perquè ara mateix hi ha un Drupal pelat, pelat…) i fent diverses coses. Per fi, després de molt de temps, les coses ens comencen a rutllar…
• He estrenat un nou bloc (i d’aquí el títol de l’entrada). Ja feia temps que volia fer un bloc centrat en tecnologies web i desenvolupament (sense oblidar-me del programari lliure dins d’aquest món), i al final, m’hi he llançat de valent. Els que llegiu aquest bloc a través del planeta de la comunitat catalana d’Ubuntu, no veureu les entrades, ja que no s’hi publiquen allà (i no sé si pot ser gaire interessant per la comunitat, ja que s’estarien barrejant temes força distants al planeta). Igualment, a la part dreta d’aquest bloc (que necessita un rentat de cara urgent) he posat un quadre on es publiquen, gràcies al RSS, les darreres entrades del nou bloc. Doncs res, si a algú li interessa de debò el tema de les tecnologies web, i el desenvolupament dins d’aquest àmbit, ja teniu un nou bloc força interessant (o aquesta és la meva intenció). Ara el bloc de “Tot és FÀCIL” restarà només com a vivències en temes generals de la meva vida com a enginyer i de temes de programari lliure, deixant el tema web per un bloc més centrat en el tema.

El dia que vas néixer, ja sabies que havies de morir algun dia. Jo em resistia a acceptar-ho, però el dia a dia, els costos de mantenir-te amb vida i la pressió del voltant, feien que el dia en que havia de prendre una decisió, s’apropés.

Encara recordo el dia que et van dur a casa. La teva mestressa ja no et volia perquè n’havia comprat un de nou: tot flamant, i segons ella, molt més ràpid que tu. Jo mai l’he creguda…

Durant uns dies et vaig tenir una mica abandonat, perquè no tenia temps per a dedicar-me a tu (ho volia fer amb tranquil·litat, estant ben despert per a poder-ho fer de la millor manera possible). Gràcies a tu, vaig conèixer al pare del meu company del dia a dia (no saps pas com t’ho he d’agrair). Vestir-te fou més fàcil del que pensava, però ensenyar-te tot el que volia què fessis, sense problemes i amb fiabilitat no ho fou tant. Sort dels amics que ja havien tingut problemes en l’educació dels seus i em varen donar un cop de mà.

Mica en mica vas anar creixent, avui amb una mica més de memòria, l’altre tot optimitzant les teves tasques. Cada dia tenies noves responsabilitats: primer alguna cosa senzilla, però poc a poc, vares anar agafant responsabilitats en temes ben importants pel meu dia a dia. Poc a poc, a més a més de tenir la capacitat de servir les meves creacions al món, també vares poder gestionar la correspondència de l’esplai, arxius, etc.

El dia a dia, els problemes de manteniment, la velocitat i la necessitat de créixer, em feu pensar en fer-te el salt i deixar-te per un altre de més potent, que només em donés el servei no m’hagués d’ocupar pas del manteniment. La decisió fou molt i molt dura, però també havia de ser una mica egoista i pensar en mi. En els propers dies et desconnectaré, però tranquil, no et pensis que et llançaré. Passaràs a una vida més tranquil·la i menys exigent que la meva, fent de suport a un altre de més jove i més fort que tu, però que requereix del teu coneixement per arribar a ser la meitat de savi que tu.

Mai et vaig arribar a posar un nom, però ara que passaràs a una vida molt millor, crec que el nom que més s’ajusta és “Fènix”: vas renéixer de les teves pròpies cendres per tenir una vida més gloriosa que l’anterior.

Ara miro enrere i veig que gràcies a tu he aprés milers de coses noves, he ajudat a d’altres com jo a tenir suports com els teus, i fins i tot, he donat un pas més a dins d’un món força desconegut per mi fins al moment de conèixer-te. Gràcies per tots els moments que m’has donat, i sobretot, gràcies per ajudar-me a aprendre tot el que he aprés.

Ahir al vespre em varen fer una entrevista a Montcada Ràdio al programa GetBack com a president de FÀCIL.

La idea inicial era anar a parlar sobre què és el programari lliure, què fem a FÀCIL per a promoure’l de forma local, què és Linux (ja els hi vaig puntualitzar la diferència entre GNU/Linux i Linux), diferències entre programari lliure i programari privatiu, etc.

Personalment, crec que la cosa no anà del tot bé, no per la gent del programa que són unes persones excepcionals i que han guanyat en mi un nou oient, sinó més aviat per mi, perquè al no haver-me informat bé del que es volia parlar, no m’ho vaig preparar, i clar, el directe ens juga males passades.

Un dels temes que els va sobtar molt a l’equip del programa és que ells pensaven (com la majoria de gent) que quan compres un ordinador que du el güindous instal·lat, aquest el pagues i no a una suma de diners inapreciable. Els vaig explicar el cas d’en Paco Riviere (encara que la resolució no fou l’esperada) i un dels components del programa que tot just s’està comprant un ordinador, diu que provarà de retornar la llicència del sistema operatiu. Intentaré ajudar-lo si ho tira endavant, i proposaré a FÀCIL que li donem un cop de mà en tot el que ens sigui possible.

Del programa sorgí una conversa força extensa i profunda que crec que ens pot servir a FÀCIL ara que estem desenvolupant les xerrades que volem donar a les escoles del municipi. La pregunta que em varen fer és:

“Per què he d’usar programari lliure si el güindous i l’ofis és gratis quan me’l baixo de l’eMule?”

Crec que aquesta pregunta respon 100% a la societat en que vivim, però clar, quins fonaments uses per convèncer’ls per fer el pas? Jo personalment els vaig comentar:

1. Llibertat
2. Coneixement
3. Legalitat

Però clar, no sé si són suficients arguments. Quins arguments proposarieu vosaltres per respondre a aquesta qüestió?

Si és que el bloc té algun lector (que sé que sí per les estadístiques ), he de demanar perdó per la desconnexió d’aquest durant tant de temps.

Duc una època força ocupat amb altres temes que m’ocupen molt de temps i que em retenen i no em deixen temps per tirar endavant aquest apartat. Els temes en qüestió són:

• Duc un temps fent molta feina en Drupal i alguna cosa en Joomla per clients externs a la feina, i això provoca que no tingui gaire temps per tirar endavant alguns temes a investigar pel bloc. Dintre de poc inauguraré una secció de “Portafoli” amb els projectes que he dut a terme per si a algú li interessa. Igualment, estem pensant amb un company de crear un petit bloc de tecnologies web lliures amb totes les vivències i problemes que ens trobem en els nostres desenvolupaments (que no en són pocs).
• La planificació de les vacances i la construcció del bloc d’aquestes et roba força temps. A més a més, aquest mes d’agost estaré força dies fora de casa.
• Divendres passat fou el meu 25è aniversari i el regal estrella fou un Acer Aspire One. Aquests dies he estat força ocupat trastejant una mica i mirant de què és capaç. Us prometo fer un munt d’entrades tot migrant-me cap a Ubuntu (quan es resolguin els problemes detectats).

Igualment, quan torni de vacances, crec que aquest bloc bullirà d’informació amb:

• Les entrades promeses de les meves experiències amb Ubuntu + Acer Aspire One.
• Des de FÀCIL estem preparant activitats, jornades d’instal·lació d’Ubuntu, algun primer taller per gent de cicles formatius (tot consell i/o ajuda serà benvinguda!). Així que aniré relatant tot el que fem i avancem (gent de la comunitat catalana d’Ubuntu, doneu-me idees de les vostres festes d’instal·lació, cursos, tallers, xerrades i demés!).

Que tingueu tots plegas unes molt bones vacances.