Tot és FÀCIL

Aquest apunt que tot just estic escrivint és el número 100 d’aquest bloc. A través d’aquests quasi bé 2 anys, he escrit sobre moltes coses, però darrerament, em centro força en temes de programari lliure i comunitat o de cultura lliure (el món web el deixo per un nou bloc que estic ideant amb el meu company Joaquin).

Per a celebrar aquest centenar d’apunts, en volia fer un d’especial, i justament, ha coincidit amb la finalització i llançament d’un document que hem fet a FÀCIL i que ens ha mantingut força ocupats els darrers mesos (sobretot a en Pere que és el seu artífex i màxim creador).

Tal i com es resumeix a l’abstract del document:

Aquest document pretén ser una petita guia que faciliti als alumnes d’ESO, de Batxillerat i de Cicles Formatius l’adquisició d’hàbits útils i l’aprenentatge de mètodes necessaris per afrontar amb èxit la realització de treballs escolars i específicament de TdRs. La idea neix d’una iniciativa personal, estimulada per la constatació continuada de la baixa qualitat tipogràfica i de la inexistent estructuració metodològica dels treballs de recerca dels alumnes de batxillerat, vista des d’un establiment dedicat a la impressió digital situat a Montcada i Reixac. Aquest document es desenvolupa i creix dins del grup local de promoció del programari lliure de la població, FÀCIL (Front actiu català per a la informàtica lliure) i desperta l’interès d’una colla d’ensenyants de la població que coneixen de primera mà aquesta problemàtica, això fa que s’enfoqui adoptant solucions de programari lliure i que s’obri a tothom que desitgi col·laborar-hi.

En aquest document, es poden trobar des de bones pràctiques a l’hora de crear un document col·laboratiu, bones pràctiques tipogràfiques (en Pere és un gran expert en aquest camp), aplicaciones lliures per a dur a terme qualsevol tipus de treball escolar, diferències entre fer un bon treball (en temes de qualitat tipogràfica) i un mal treball, etc.

Així, he volgut compartir aquest gran treball que hem dut a terme a FÀCIL i que obrirà tot un cicle de conferències i tallers en diverses escoles de Montcada i Reixac. A més a més, des de FÀCIL oferim suport personalitzat (sense cap tipus d’ànim de lucre) per aquells que vulguin aplicar les coses exposades al document, així com tutorització tecnològica i de qualitat en l’evolució del treball, obetura de comptes FTP per a que puguin pujar els seus fitxers, suport a través de la nostra llista de correu, etc.

Aquest document està revisat per diversos professors d’escoles del nostre municipi i corregit per la gent del Servei local de català de Montcada i Reixac.

Per si us interessa descarregar-vos-el, el teniu disponible des d’aquest enllaç. Si el que us interessa és el codi font del document en LaTex, el podeu trobar aquí.

Qualsevol tipus d’aportació, suggeriment, correcció o ampliació, serà benvinguda (crítiques constructives seran acceptades, però les destructives, seran vetades).

A finals del mes passat vaig deixar la meva antiga feina per una altra amb finalitats de més innovació i amb un repte associat: introduir el programari lliure en una gran empresa.

La feina per la qual he entrat és perquè sóc “especialista” (mai m’ha agradat aquesta paraula) en estàndards web, i les meves funcions aniran vinculades, primerament, a un projecte d’una molt-gran empresa catalana que consisteix en maquetar tota la interfície gràfica i afegir-hi comportament de molt alt nivell per acabar enriquint-la amb accions de tot tipus (mitjaçant jQuery); vaja una meravella. A més a més d’això, també cal mantenir i ampliar un Drupal que “se’ls hi va colocar” i que ha de crèixer molt. Però el que més m’ha empentat és l’interés que té la meva empresa per començar a crear un petit equip de gent experta en programari lliure.

Segons ells (això ve de paraula, però ara falta complir-ho), volen crear aquest equip per poder oferir més projectes desenvolupats sobre gestors de contingut lliure (Drupal, WordPress, Joomla, etc.), eines desenvolupades amb PHP i MySQL o PostgreSQL, wikis, etc. A la meva anterior època en aquesta empersa (sí, sóc reincident), sempre els hi deia als meus caps que si seguien ignorant i passant del programari lliure, s’estaven oblidant d’un nínxol de mercat que en els propers anys anirà creixent. En una empresa amb Microsoft i Adobe com a principals proveïdors de tecnologia (sense parlar del omnipresent Java), aquestes idees els provoquen una mica de riure esbojarrat, però amb el temps (i després d’alguna insistència d’algun client), han vist que no poden seguir ignorant aquesta petita pústula (segons més d’un) que està entrant al mercat i que mica en mica està creixent (un altre dia, si a algú li interessa, ja faré una entrada subjectiva de perquè aquest èxit, des del meu punt de vista i dins del món web que és el que més conec).

Personalment, crec que pot ser una feina força interessant i sobretot, si al final arriba a bon port, molt gratificant, Personalment, crec que si aconseguim col·locar, per exemple, un Drupal a la Generalitat o a Gas Natural, una aplicació de gestió feta amb PHP+MySQL a Zara, introduir un OpenBravo a Seat, o un WordPress al bloc del president de La Caixa, jo em sentiré realitzat… I qui ho sap, potser si això tira endavant, aquest petit equip es pot convertir en una petita àrea de l’empresa i acabar fent coses molt més gran, interessants i gratificants, com per exemple: migracions a programari lliure, grans aplicacions basades en estàndards i eines lliures, etc. Un somni fet realitat?

De moment, i ja per començar, dintre d’una empres on poden haver-hi uns 600 ordinadors, el meu serà el primer en tenir instal·lat un Ubuntu per fer feina (encara que sacrificaré estar fora de la xarxa interna perquè segons informàtica interna, l’equip no cumplirà “les normes de seguretat”). Deixeu-me riure una estona, si us plau!

Aquest matí, tot llegint les meves planes d’obligada lectura matinera, he trobat dos diaris espanyols (elpais.es i elmundo.es) que coincideixen en el nom del seu article: El col·lapse de Windows?

En aquests articles són les referències a un estudi que ha fet la consultora nord-americana Gartner en el qual revela que el sistema operatiu de l’empresa de Redmond té els seus dies comptats, i aconsella que es deixin de centrar en el seu sistema operatiu per a enfocar les seves investigacions i esforços en el programari d’ús directe des d’Internet (com està fent per exemple Google).

Tal i com resa l’article, els analistes de Gartner Michael Silver i Neil MacDonald, digueren: “Microsoft no està responent al mercat, està sobrecarregat per una herència de quasi bé dos dècades de codi i decisions i està afrontant una competició molt seria”.

Tots sabem el mal que ha fet Vista a la gent que era partidària de Windows, encara que això ja es veia a venir des de fa temps. El sistema de Redmond conté més de 50 milions de línies de codi heretat de tots els codis antics des del 1985: més de 20 anys de codi retocat i trepitjat, sense cap reenginyeria dins seu per a netejar i fer-lo de nou i de qualitat. És com voler fer anar un cotxe del 2008 amb el motor d’un del 1985!

Això ha ocasionat que molts usuaris i empreses no vegin ni entenguin els beneficis que aporta Windows Vista respecte Windows XP (fins i tot veient que el nou és molt pitjor que l’antic -que també ho era, clar -) i que per tant, decideixin no migrar i per tant, no comprar el nou producte, amb les pèrdues en ventes que això ocasiona. Segons les estadístiques, l’any passat, només un 1% de les empreses varen migrar de Windows XP a Windows Vista (en contra del 9% que preveia un informe de Gartner del 2006).

La conclusió de l’article és que Microsoft hauria d’abandonar Windows (que bé que sona això) i apostar més per altres temes com possibilitar l’ús del seu paquet Office però en línia (com es pot fer en l’actualitat amb d’altres sistemes com Google Docs), cosa que va fer Microsoft el mes passat.

Pot ser tota aquesta disjuntiva una gran oportunitat (a part de la que presenta la moda dels ultraportàtils) de que els sistemes GNU/Linux entrin d’una vegada per totes a un gran nombre de les llars i oficines? És l’hora de la revolució?

No sé per què deu ser, però sovint em trobo gent que utilitza l’expressió “programari lliure” i “programari de codi obert” de forma incorrecta, pensant que ambdós termes venen a dir el mateix (cosa ben errònia).

Al principi pensava que era per la seva desconeixença del món informàtic, però darrerament, m’estic trobant amb casos de mal ús dels conceptes en companys i professors del màster que estic cursant o dins del meu món laboral. Per això, he cregut oportú fer un petit apunt explicatiu de les diferències entre ambdós termes, per tal que tot aquell que no ho tingui clar, pugui donar-hi un cop d’ull.

Si fem una mica de retrospectiva a partir del llibre d’en Richard Stallman “Programari lliure, societat lliure” i ens centrem en el capítol que tracta aquest tema, podem veure que a l’any 1998, alguns membres de la comunitat del programari lliure comencen a fer servir el terme “programari de codi obert” en lloc de “programari lliure” per descriure el que fan. El terme “codi obert” es comença a associar ràpidament a un concepte diferent, a una altra filosofia, a valors diferents i, fins i tot, a criteris diferents a l’hora de decidir quines llicències són acceptables.

La diferència fonamental entre els dos moviments rau en llurs valors. Per al moviment del codi obert (Open Source), la qüestió de si el codi font ha de ser obert és una qüestió pràctica, no pas ètica. Tal com algú va dir, el codi obert és un mètode de desenvolupament, mentre que el programari lliure és un moviment social. Per al moviment del codi obert, el programari no lliure és una solució ineficaç. Per al moviment del programari lliure (Free Software), el programari no lliure és un problema social, i el programari lliure és la solució a aquest problema.

Si seguim llegint aquest capítol, podem veure quina ha estat l’evolució d’aquests dos moviments, quins han estat els seus enfrontaments i quines les seves diferències fonamentals.

Personalment crec que tots els que estem dintre d’aquest món hauríem de tenir ben clara aquesta diferència i quin dels dos moviments és el que més s’adequa al nostre perfil. Amb això, no vull dir pas que ser seguidor d’ambdós corrents no sigui possible, sinó que davant d’una disjuntiva o d’una conversa en públic, crec que hem de tenir ben clara la diferència.

Els que som usuaris de sistemes operatius GNU/Linux estem acostumats a que el nostre entorn ens posi cada dia més difícil el poder usar aquests sistemes en les nostres tasques rutinàries: els formats de vídeos no són lliures i per tant no els podem veure correctament, el nostre escàner no té controladors lliures i hem de fer invents per fer-lo servir, etc.

Però pensava que tot això només em passava en casos molt aïllats i la gent començava a estar conscienciada que els sistemes GNU/Linux ja eren una alternativa a tenir en compte. Però sembla ser que això no, i tal i com diuen els espanyols: “En casa de herrero, cuchara de palo”. Tot seguit explico aquesta reflexió de fira…

Actualment estic cursant el màster d’enginyeria del software a la Fundació Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest màster consta d’assignatures presencials i semipresencials. En aquestes darreres, per tal de seguir el temari i les classes, ens faciliten uns CDs amb vídeos i documentació de les assignatures que es poden visualitzar en un navegador a través d’una interfície web. Doncs bé, ahir vaig intentar veure un d’aquests CDs i la meva sorpresa quan me’n vaig adonar que el meu navegador, el Firefox, no em reaccionava. El primer que vaig pensar fou que el CD estava malament, per tant en vaig prova un altre. Resultat? Igual, no funcionava. En aquell punt, se’m va ocórrer mirar-ho tot una mica millor, i al editar un dels arxius, em vaig quedar parat al veure que la sintaxi no l’entenia de cap manera. Rascant una mica més, vaig analitzar un petit javascript que hi havia a l’inici, i la meva perplexitat al veure que era una comprovació de navegador: si el navegador no era Internet Explorer, no et deixava veure el contingut, i si treies la comprovació, tampoc funcionava.

En aquest punt, em vaig enfadar de tal forma que el primer que vaig fer és una queixa al fòrum general del màster: no pot ser que en un màster d’enginyeria informàtica, el qual costa un dineral, ens obliguin a usar eines privatives i passar olímpicament dels estàndards.

Però no em vull quedar de braços parats. Penso fer una queixa a la direcció del màster i a la de la Fundació en sí i si algú es vol unir a aquesta queixa, que m’ho digui i l’incloc.

Pot semblar una reacció molt dura, però ja començo a estar-ne fart que ens prenguin el pèl i que juguin amb nosaltres.