Sovint dedico una estona al dia per llegir als vespres i també a estones en el meu trajecte diari en la més que desastrosa Renfe. Doncs bé, ja fa un temps que la lectura ferroviària la dedico a llibres tècnics degut a que són trajectes curts i no tinc la suficient calma com per dedicar-me a trames novel·lístiques complexes.

Aquesta setmana he rescatat uns llibres que em vaig comprar quan era a la universitat però que només els havia consultat un parell de cops. Els llibres en qüestió són:

• “El lenguaje de programación C” de Kernighan-Ritchie
• “El lenguaje de programación C++” de Bjarne Stroustrup

Sempre havia escoltat la gent dir que aquests llibres, a part de ser unes bones guies de consulta, també són uns llibres per llegir i aprendre de debò a usar aquests dos llenguatges de programació.

Tot just fa un parell de dies que he començat amb el primer dels llibres i he de dir que sí, que s’aprèn moltíssim dedicant una estona a llegir aquest gran clàssic de la informàtica de sistemes. Igualment, la meva idea és realitzar tots els exercicis que es proposen al llibre per tal de:

1. Posar en pràctica tot el que aprenc.
2. Trobar les solucions idònies a aquests problemes i conèixer els límits dels meus coneixements.
3. Poder crear un recull de solucions i penjar-les al meu bloc per tal de que altres usuaris se’n puguin beneficiar.

En quan acabi aquest llibre, començaré amb el següent de la llista, la bíblia del C++. Pel que fa aquest, després d’una simple lectura en horitzontal he de dir que és de caire més general que el primer: evoca temes de disseny de programari, tècniques eficients de càlcul numèric, etc. A més a més, els exercicis proposats són molt més complexos i per tant, crec que em durà molt més temps acabar-lo (són vora 1000 pàgines i uns 300 exercicis de diferent complexitat).

Aquests llibres cauen una mica lluny del camí que segueixo normalment en les meves lectures tècniques, sovint centrades en disseny de sistemes basats en web, ètica del programari lliure i enginyeria del software; però és que ja fa un temps que, a part de reciclar-me en aquests llenguatges, em ve de gust col·laborar en el desenvolupament de programari lliure. Fins ara, la meva única contribució ha estat la d’ajudar a gent que comença a resoldre dubtes tècnics o suport a la instal·lació, a més a més, de realitzar alguna que altra traducció al català de paquets d’Ubuntu. Doncs bé, ara m’agradaria poder ajudar en algun projecte de programari lliure, en la resolució de bugs o en nous desenvolupaments, i crec que em centraré, si els meus coneixements arriben, en el projecte GNOME. Temps al temps.

Fins llavors, seguiré amb les meves lectures i si algú em pot recomanar alguna altra lectura per poder arribar a ser un bon desenvolupador de programari lliure, li agrairé molt.

Curiós, no?

La notícia anuncia el projecte Wubuntu, una Ubuntu, molt limitada, però en versió web. Jo ja l’he provada, i us he de dir, que encara que sigui molt limitada, a mi m’ha fet molta gràcia.

A veure si poden anar-la millorant i augmentant el rendiment i les aplicacions disponibles.

No sé si n’esteu al corrent, però la cosa és molt més greu del que sembla. Tal i com explica l’article, mitjançant tècniques de DRM, els nostres drets fonamentals es poden veure sesgats per les grans companyies, fent censura del contingut que nosaltres hem adquirit de forma legal si ells creuen que n’estem fent un ús incorrecte o il·legal (i tot això de form legal!). La censura pot anar des de la disminució de qualitat de so i d’imatge en continguts multimèdia, fins a la no reproducció d’aquests mateixos continguts o de programari divers.

De la mateixa forma, a l’article es tracten les tècniques de protecció DRM incloses al nou Windows Vista™, i com Microsoft™ està intentant que la comprovació dels drets es faci, a més a més de per programari, via maquinari. Això significaria que el maquinari seria defectuós per disseny, ja que no deixaria reproduir tots aquells continguts que no estiguin protegits per DRM. Llegiu l’article i veureu tot això molt més explicat.

Per la seva part, la FSF ha llançat una campanya anomenada “Defectuós per disseny” en la qual dóna a conèixer tot el món del DRM d’una forma més clara. Facilita també una llista d’aplicacions de programari lliure per tal de reproduir els continguts amb DRM sense problemes i informa sobre iniciatives en contra d’aquestes pràctiques.

Què us sembla a vosaltres? Creieu que això té futur o que acabarà morint com altres iniciatives en contra de la llibertat de la cultura?

Al seti de culturalliure.cat, una web de la plataforma de lafarga.cat, se’ns ofereix un recull de llibres i música lliure en català que poden interessar a més d’un.

Pel que fa als llibres, hi ha títols força interessants de referència dins del món del programari i la cultura lliure, com el clàssic de Richard Stallman o el de Neal Stephenson.

Jo, personalment, intentaré llegir-me’n algun quan tingui una estoneta.

Si normalment rebo de 5 a 20 visites al dia (és normal perquè el blog no fa molt que existeix i tampoc és gaire famós), ahir la cosa va canviar completament!

Sobre les dues de la tarda d’ahir, l’entrada que parla sobre l’aplicació de LTSP a les escoles catalanes aparegué en primer lloc a la portada d’aquesta famosa plana.

A partir d’aquest punt, les visites al blog, cresqueren hora rere hora fins arribar a unes 918 visites en el dia d’ahir i més de 1400 planes servides.

A més a més, les visites venien d’arreu del món: des del nord d’Europa fins a l’Amèrica del Sud.

Els comentaria a la notícia foren varis, amb algun que altre incident, però si obviem aquest, puc dir que han servit de molt. Arran d’això, s’establirà un canal de contacte amb gent que ha aplicat aquesta metodologia en d’altres llocs i així, es podrà fer un treball millor i de més alta qualitat.

Gràcies a tots per ajudar en aquesta tasca!

Després d’això, i ja per acabar, només volia dir-vos que:

BENVINGUTS AL MEU BLOG