A veure si poc a poc vaig traient temps de sota les pedres…

Cartell oficial del taller

Aquest proper dissabte 28 de novembre FÀCIL organitza el 2n taller d’instal·lació de GNU/Linux a l’ABI a Montcada i Reixac de 10.00 a 13.00.

Igual que ja vàrem fer en el taller anterior, la idea és que tothom que vingui pugui fer un tast al programari lliure amb algunes de les màquines que tindrem per allí, o millor encara, se l’instal·li en el seu propi ordinador. Tothom que vulgui pot dur el seu ordinador (el de sobretaula, portàtil o netbook) i l’ajudarem a instal·lar-se una distribució de GNU/Linux (en el nostre cas, hem escollit Ubuntu, KUbuntu, OpenSUSE i Debian).

La idea és que la gent vingui sense por a veure, provar i tocar, i així adonar-se’n que el programari lliure no és cosa de quatre bojos per la informàtica, sinó que és una cosa a l’abast de tots i amb beneficis a curt termini tant per ells mateixos com per la seva productivitat.

Els interessats, si podeu confirmar assistència, millor que millor. Més que res per planificar temes d’espai, cablejat i demés.

L’adreça postal del lloc és:

C. Colon 5
08110 – Montcada i Reixac

Mostra FÀCIL – ABI en un mapa més gran

Si voleu conèixer la nostra entitat i/o compartir el vostre coneixement, us esperem aquest dissabte. Més informació a la nostra pàgina. Si teniu cap dubte, apunteu-vos a la nostra llista de correu.

Una de les idees principals que porto de cap és la de crear, a part dels dies de reunió habitual del grup, un dia de xerrades/tallers al mes. La idea seria marcar un dia fix al calendari (per exemple la segona tarda de divendres, o el segon matí de dissabte de mes) i que ja hi hagi una sessió programada per una persona o un petit grup de persones. Idealment dividiria la sessió en dues parts: una part una mica més d’introducció o magistral on el ponent exposés una mica la teoria, i una segona part una mica més pràctica o de taller. Clar està que la cosa està en centrar més aquestes sessions cap a la vessant més pràctica i no pas a la teòrica.

Actualment estic pensant en algunes xerrades que podrien ser interessants. Les que em venen al cap així de primeres són:

• Introducció al món del programari lliure. Què és, qui ho fa i com es fa. Mites.
• Instal·lació de la nostra primera distribució GNU/Linux.
• Instal·lació d’una distribució no precompilada (Gentoo).
• Com contribuir al programari lliure: traduccions. Casos d’Ubuntu i Drupal.
• Com contribuir al programari lliure: contribuir amb codi. Cas de Drupal.
• Construcció d’un servidor web.
• Introducció al món del desenvolupament web.

Aquestes són de les primeres que em venen al cap, però segur que més d’un en té de moltes altres i millors. Cap idea? Tota ajuda serà benvinguda.

La idea és fer una petita taula rodona i anar avançant amb els nostres portàtils. No és pas que siguem uns experts però com en volem aprendre una mica, el que farem és anar avançant tots de cop.

Com sempre, les portes estan obertes per tothom. Tant si en sabeu i voleu venir-nos a ensenyar, com si no en sabeu i voleu venir a aprendre’n amb nosaltres, com si només voleu venir a treure el cap i veure de què va la cosa, passeu-vos i benvinguts sereu!

L’adreça és:

Tot és així que FÀCIL no ens ho podíem perdre, així que el matí del dissabte 30 de maig de 10.00 a 14.00 farem l’acte central anomenat GNURRAKES (el nom no l’he escollit jo, però una vegada t’hi acostumes tampoc sona tan malament). En el marc d’aquest acte es duran a terme diverses activitats:

• Passi de documentals de cultura lliure i programari lliure.
• Demostracions de diversos sistemes lliures i escriptoris 3D.
• Ajuda a l’instal·lació d’un sistema GNU/Linux (Ubuntu, Debian, Gentoo, etc.)
• Taller de xarxes Wifi, i protocols de seguretat WEP/WAP.
• Pels més petits, retallables i dibuixos per pintar d’en Tux, el pingüí mascota de Linux.
• I moltes altres coses que puguem improvisar al llarg del matí

A més a més de tot això, podreu comprar la revista de l’associació per 1€ i així ajudar-nos a poder seguir fent molts altres actes. I fins i tot, comprar un peluix d’en Tux fet a mà!

Tot això es farà a l’espai Barraques, situat just davant del pavelló Miquel Poblet. És possible aparcar a sota l’autopista o arribar amb tren i/o bus. N’adjunto un petit mapa

Mostra Espai GNURRAKES en un mapa més gran

És el primer cop que fem un acte obert d’aquest tipus, així que no sabem com sortirà la cosa. Si algú vol venir a donar un cop de mà, veure què es cou per aquí o simplement tocara la pera, serà més que benvingut.

Per consultar el programa de la festa major, us el podeu descarregar des de la web de l’ajuntament.

Tothom que s’hi apropi podrà remenar un munt de llibres sobre programari lliure del fons de la biblioteca municipal, tastar programari lliure a l’ordinador o ordinadors que tindrem per allà, comprar la nostra revista per 1€ i així contribuir a les nostres activitats, comprar una samarreta dels molts models que tenim i hem dissenyat nosaltres mateixos, aconseguir un retallable d’en Tux per a muntar una rèplica per casa vostra i fins i tot, aconseguir un peluix d’en Tux fet a mà per mi!

Digueu-me si teniu cap cosa més interessant a fer aquest diumenge matí? Oi que no?

Com ja és tradicional, FÀCIL tindrà una taula a la fira de Sant Jordi de Montcada i Reixac. Enguany estem redactant el segon butlletí de l’associació, que tindrà unes 20 pàgines DIN-A4 sobre temes diversos al voltant del programari lliure i amb diferents articles escrits per membres de l’entitat. A més a més, com ja és tradicional, vendrem samarretes amb icones del món lliure, tindrem punts de llibre i retallables d’en Tux per a que tingueu una rèplica en cartró a casa vostra. La novetat d’aquest any és que també vendrem peluixos d’en Tux (fets per un servidor ) i també tindrem una petita mostra de llibres de la bilioteca municipal que tracten temes de programari lliure.

Espero veure-us a tots allí, i si esteu interessats en alguna cosa i no podeu venir, només cal que m’ho feu saber en un comentari!

Després de llegir-vos-ho, a veure qui és capaç de dir-me que no s’ha sentit identificat amb tota aquesta reflexió.

Ben sovint, quan algú sent a parlar de LinuX, de programari lliure i de codi obert li pica el cuc de la curiositat i llavors indaga, pregunta, cerca i acaba topant amb algú que ja porta un temps en aquest món. Els dubtes acostumen a anar a cabassos, les preguntes, com és lògic, no estan gaire estructurades i, massa sovint, nosaltres pretenem posar al dia el nostre interlocutor amb una xerrada de mitja hora. Parlem de GPL, de les diferents distribucions del nostre sistema preferit, d’entorns gràfics, de gestors de finestres, de que no hem de dir Linux, sinó GNU/Linux,… en definitiva, li inflem el cap fins a uns límits que poden facilitar un col·lapse neuronal. Que pallisses que som alguns!…

Sembla que haguem oblidat com vàrem començar nosaltres, ho veiem com si fos la prehistòria, quan en la majoria de casos estem parlant, com a molt, de tres o quatre anys. Els inicis son durs, però costa fer memòria, sabem que val la pena l’esforç i per això ens sap greu que el nostre interlocutor no pugui gaudir de tot allò de que nosaltres gaudim. Ens sap greu que s’hagi de preocupar pel seu ordinador, enlloc de fer-lo servir, ens sap greu que s’hagi de sentir angoixat perquè no entén res de les llicències dels
programes que fa servir, ens sap greu que es senti estafat quan ha comprat un programa que li ha costat una pasta i l’ordinador li diu que no el pot usar, simplement perquè ha tingut una avaria i li han canviat unes
peces de la màquina.

Llavors, amb la millor de les intencions, ataquem, emprenyem i maregem al personal. És una reacció visceral, no ho podem evitar, però el perill de tot plegat és que el nostre interlocutor acabi passant del tema i es resigni patint com fins ara i renovant el seu sistema un cop més quan des de Redmond li diguin que el nou sistema serà molt millor, amb menys problemes, més bonic i elegant que el que té a la seva màquina. Llavors pagarà un altre cop, la seva impressora deixarà de funcionar màgicament, el seu ordinador serà molt més lent que abans i haurà de fer un curset per entendre una mica què ha canviat de tot plegat.

Però, en el fons, la qüestió no és tan complexa com sembla, i a la vegada molt més difícil del que podem pensar, l’elecció de la que estem parlant és, simplement, escollir entre la llibertat i la presó. A la presó el
menjar és gratuït, l’ordre garantit, el llit no es paga i si, a sobre, les nostres preferències sexuals coincideixen amb el sexe dels companys, llavors pot ser el paradís…

Per algun motiu que s’escapa a la meva raó, la majoria preferim la llibertat, malgrat calgui lluitar per viure, malgrat el risc, malgrat la violència de l’exterior, malgrat les tempestes, el preu de les coses, les
manipulacions i els xantatges, malgrat la por i la inseguretat, malgrat tot, la llibertat no ens sembla mai prou cara, mai prou difícil, mai prou incòmode.

Simplement volem que la nostra màquina faci allò que volem que faci. Volem saber com s’ho munta, volem passar-li a l’amic aquell programa que tan ens agrada i tan útil trobem, sense que això pugui ser considerat un delicte, com li passem la recepte de l’ànec amb peres, o li deixem el darrer llibre que ens ha frapat, volem no haver de pagar per provar si un determinat programa ens és útil o no, volem poder afegir a aquell programa una prestació que ens sembla obvia però que no vé de sèrie. No volem haver d’escollir entre pagar o robar, preferim regalar i agafar allò que ens cal i, si ens és útil, no ens ha de ser tan difícil compensar amb algun euro a qui ha estat treballant per a fer-nos la vida més fàcil.

L’alternativa a la nostra alternativa és fosca. Imagineu per un moment que no poguéssim saber que la força d’atracció de la gravetat és directament proporcional a la massa i inversament proporcional al quadrat de la distància sense pagar unes patents, i que si això ho ensenyéssim a la nostra veïna
el fet pogués ser considerat com a delictiu. Aquest és el mon que ens espera si deixem morir el programari lliure. Un programa és una eina, un programa és una idea, el podem regalar sense que n’haguem de prescindir, no és com el cotxe o la tele, o el ronyó esquerra, no és material, és coneixement
i ningú, repeteixo, ningú, té el dret de monopoli del coneixement. Aquesta és la nostra lluita, no importa gaire si el nostre programa és una mica més avançat o no, és lliure i pot créixer. Deixem que creixi, que es
desenvolupi, que ningú freni el seu camí, a la fí fins i tot serà millor, segur!, i mentre tant, si més no, és el nostre!.

Salut i codi lliure

Pere

Doncs bé, la nostra sorpresa fou quan varem veure que havien aparegut 6 persones! Pot semblar poc, però si contem que l’associació té uns 3 anys i que des de llavors a les reunions sempre som 4 o 5 i sempre els mateixos; que de cop et vinguin 6 persones noves, doncs és tota una sorpresa i tot un èxit (discret, però tot un èxit).

En resum, dels 6, 5 es varen quedar al taller (un venia només a proposar-nos que donéssim una xerrada a la Casa de la Vila sobre programari lliure i formats oberts) i d’aquests, 4 duien portàtil i un altre venia a veure què es coïa a l’ambient i a xerrar una mica del tema. Tots eren ben diferents entre sí, i això afavorí a la naturalitat de les explicacions que sovint havien de ser personalitzades per a cadascú (fou una cosa que m’agradà força). Doncs bé, al final del taller, 4 persones van marxar a casa amb una Ubuntu instal·lada al seu ordinador i una enganxina per a personalitzar la seva màquina! I el millor de tot és que la majoria d’ells varen dir que seguirien venint, es varen apuntar a la llista i varen dir que anirien exposant les seves inquietuds  i anirien entrant al món del programari lliure amb la nostra ajuda.

Ahir vaig anar a dormir tard, molt tard, però també satisfet, molt més que satisfet!

La idea és fer un taller força informal per tal que tothom que vulgui fer un petit tast tant de l’associació (el que fem, el que parlem, etc.), com de programari lliure, ho pugui fer tranquil·lament.

Tothom que vulgui pot dur el seu ordinador (preferiblement portàtil per temes d’espai) i l’ajudarem a instal·lar-se una distribució de GNU/Linux (en el nostre cas, hem escollit Ubuntu i Debian). Igualment, si la gent vol venir només a veure què es cou sense portar màquina, no hi ha cap problema. I si ve a ajudar, doncs millor que millor.

La idea és que la gent vingui sense por a veure, provar i tocar, i així adonar-se’n que el programari lliure no és cosa de quatre bojos per la informàtica, sinó que és una cosa a l’abast de tots i amb beneficis a curt termini tant per ells mateixos com per la seva productivitat.

Jo personalment, portaré tot un repte pels més agosarats: un portàtil antic que ha de “funcionar” com un nou. En el meu moment ja vaig instal·lar-hi una cosa, però vull que ho fem entre tots i anant prenent decisions sobre la marxa. La idea és deixar aquest portàtil a l’armari de FÀCIL perquè tothom que vulgui, en pugui fer ús.

Els interessats, si podeu confirmar assistència, millor que millor. Més que res per planificar temes d’espai, cablejat i demés.

L’adreça postal del lloc és:

C. Colon 5
08110 – Montcada i Reixac

Mostra un mapa més gran

Si teniu cap dubte i/o qüestió, si voleu aprendre més sobre programari lliure i cultura lliure, si voleu compartir el vostre coneixement, visiteu la nostra pàgina i apunteu-vos a la nostra llista de correu.