M’agradaria saber perquè la televisió pública del nostre país promociona un sistema operatiu propietari i americà enlloc de fer servir un sistema operatiu lliure, com per exemple Linux, del qual, a més, la mateixa generalitat n’ha fet una distribució, sense pagar un ral a cap país estranger i donant feina a professionals d’aquí. Per altra banda parlar de “Windows en català”, quan tothom sap la posició que MS(r) ha tingut històricament respecte a la nostra llengua i que els sistemes lliures es poden fer servir en català des de fa molts anys, gràcies a una munió de voluntaris, no deixa de semblar una broma de mal gust.

Ben atentament Ramon

Doncs bé, tot just avui m’ha arribat la seva resposta que resa de la següent forma:

Benvolgut Ramon,

gràcies pels seus comentaris.

Un dels objectius de la CCMA i de CCRTV Interactiva (l’empresa de la Corporació que desenvolupa i gestiona el serveis interactius de TV3 i Catalunya Ràdio) és estar present a tantes plataformes i serveis interactius com sigui possible: entorns oberts, podcast, televisió per IP, iPhone, Android, videoconsoles, etc. CCRTV Interactiva té present i valora l’aportació de la comunitat de software lliure i, de fet, el sistema de publicació dels webs de TV3 i Catalunya Ràdio està basat en bona part en aquest tipus de tecnologies. A l’hora de distribuir els seus continguts, la CCMA intenta arribar a tots els suports públics possibles. En aquest cas, el Netbook de TV3 s’ha desenvolupat conjuntament amb l’empresa catalana de hardware Diode i amb Microsoft per tal d’oferir un ordinador portàtil a un preu competitiu i en català, amb continguts personalitzats de TV3 i Catalunya Ràdio.

Agraïm els seus comentaris i els tindrem en compte per a pròximes iniciatives.

Atentament,

CCRTV Interactiva
Servei d’Atenció a l’Audiència

Personalment trobo aquesta resposta una mica ofensiva. És més aviat una forma de treure-se’ns de sobre i dir-nos: “tranquil·lets que alguna cosa fem, eh!”.

Sóc jo l’únic que pensa que la CCRTV li importa ben poc el que nosaltres pensem del seu netbook?

Cartell oficial del taller

Aquest proper dissabte 28 de novembre FÀCIL organitza el 2n taller d’instal·lació de GNU/Linux a l’ABI a Montcada i Reixac de 10.00 a 13.00.

Igual que ja vàrem fer en el taller anterior, la idea és que tothom que vingui pugui fer un tast al programari lliure amb algunes de les màquines que tindrem per allí, o millor encara, se l’instal·li en el seu propi ordinador. Tothom que vulgui pot dur el seu ordinador (el de sobretaula, portàtil o netbook) i l’ajudarem a instal·lar-se una distribució de GNU/Linux (en el nostre cas, hem escollit Ubuntu, KUbuntu, OpenSUSE i Debian).

La idea és que la gent vingui sense por a veure, provar i tocar, i així adonar-se’n que el programari lliure no és cosa de quatre bojos per la informàtica, sinó que és una cosa a l’abast de tots i amb beneficis a curt termini tant per ells mateixos com per la seva productivitat.

Els interessats, si podeu confirmar assistència, millor que millor. Més que res per planificar temes d’espai, cablejat i demés.

L’adreça postal del lloc és:

C. Colon 5
08110 – Montcada i Reixac

Mostra FÀCIL – ABI en un mapa més gran

Si voleu conèixer la nostra entitat i/o compartir el vostre coneixement, us esperem aquest dissabte. Més informació a la nostra pàgina. Si teniu cap dubte, apunteu-vos a la nostra llista de correu.

No cal confondre amb la iniciativa de Microsoft de deixar usar la seva versió d’Office en línia de forma gratuïta, però personalment, a mi també m’ho sobtat molt.

Com creieu que tot això influenciarà en el món del programari lliure? Creieu que la gent perdrà la referència de programari lliure != programari gratuït? Jo personalment, crec que tot aquest merder, i el que vindrà, donarà molt a parlar.

La idea és fer una petita taula rodona i anar avançant amb els nostres portàtils. No és pas que siguem uns experts però com en volem aprendre una mica, el que farem és anar avançant tots de cop.

Com sempre, les portes estan obertes per tothom. Tant si en sabeu i voleu venir-nos a ensenyar, com si no en sabeu i voleu venir a aprendre’n amb nosaltres, com si només voleu venir a treure el cap i veure de què va la cosa, passeu-vos i benvinguts sereu!

L’adreça és:

Doncs bé, la nostra sorpresa fou quan varem veure que havien aparegut 6 persones! Pot semblar poc, però si contem que l’associació té uns 3 anys i que des de llavors a les reunions sempre som 4 o 5 i sempre els mateixos; que de cop et vinguin 6 persones noves, doncs és tota una sorpresa i tot un èxit (discret, però tot un èxit).

En resum, dels 6, 5 es varen quedar al taller (un venia només a proposar-nos que donéssim una xerrada a la Casa de la Vila sobre programari lliure i formats oberts) i d’aquests, 4 duien portàtil i un altre venia a veure què es coïa a l’ambient i a xerrar una mica del tema. Tots eren ben diferents entre sí, i això afavorí a la naturalitat de les explicacions que sovint havien de ser personalitzades per a cadascú (fou una cosa que m’agradà força). Doncs bé, al final del taller, 4 persones van marxar a casa amb una Ubuntu instal·lada al seu ordinador i una enganxina per a personalitzar la seva màquina! I el millor de tot és que la majoria d’ells varen dir que seguirien venint, es varen apuntar a la llista i varen dir que anirien exposant les seves inquietuds  i anirien entrant al món del programari lliure amb la nostra ajuda.

Ahir vaig anar a dormir tard, molt tard, però també satisfet, molt més que satisfet!

La idea és fer un taller força informal per tal que tothom que vulgui fer un petit tast tant de l’associació (el que fem, el que parlem, etc.), com de programari lliure, ho pugui fer tranquil·lament.

Tothom que vulgui pot dur el seu ordinador (preferiblement portàtil per temes d’espai) i l’ajudarem a instal·lar-se una distribució de GNU/Linux (en el nostre cas, hem escollit Ubuntu i Debian). Igualment, si la gent vol venir només a veure què es cou sense portar màquina, no hi ha cap problema. I si ve a ajudar, doncs millor que millor.

La idea és que la gent vingui sense por a veure, provar i tocar, i així adonar-se’n que el programari lliure no és cosa de quatre bojos per la informàtica, sinó que és una cosa a l’abast de tots i amb beneficis a curt termini tant per ells mateixos com per la seva productivitat.

Jo personalment, portaré tot un repte pels més agosarats: un portàtil antic que ha de “funcionar” com un nou. En el meu moment ja vaig instal·lar-hi una cosa, però vull que ho fem entre tots i anant prenent decisions sobre la marxa. La idea és deixar aquest portàtil a l’armari de FÀCIL perquè tothom que vulgui, en pugui fer ús.

Els interessats, si podeu confirmar assistència, millor que millor. Més que res per planificar temes d’espai, cablejat i demés.

L’adreça postal del lloc és:

C. Colon 5
08110 – Montcada i Reixac

Mostra un mapa més gran

Si teniu cap dubte i/o qüestió, si voleu aprendre més sobre programari lliure i cultura lliure, si voleu compartir el vostre coneixement, visiteu la nostra pàgina i apunteu-vos a la nostra llista de correu.

Sovint, com es defensa a Kriptopolis, aquesta pregunta costa força de respondre, i una persona prudent o políticament correcta podria dir: ambdós sistemes en bones mans, poden arribar a tenir un nivell de seguretat equivalent. Encara que estic una mica en desacord amb aquesta afirmació, és el que diuen els “experts”.

Llavors, la pregunta a la qual es deriva, pot ser: “És més fàcil assegurar Windows o un sistema GNU/Linux?”

Aquí resideix el secret de la qüestió! Ells exposen el següent:

Si major complexitat equival a major dficultat, mireu les següents imatges i preneu les vostres pròpies conclussions. Les imatges mostren les crides al sistema que implica servir una pàgina web des d’un servidor Apache en un sistema GNU/Linux i un servidor Microsoft IIS sobre Windows.

Doncs res, que cadascú opini el que cregui:

Apache sobre GNU/Linux

Microsoft IIS sobre Windows

Al darrer apunt varem instal·lar un entorn gràfic (Xfce) i vàrem comentar que en el proper apunt (el que ens ocupa ara mateix) instal·laríem un gestor de finestres més lleuger (no pas un entorn d’escriptori) i aniriem afegint tot allò que trobèssim necessari: barra d’eines, panells, etc.

Tal i com varem comentar, instal·larem Openbox, un dels gestors de fnestres més lleugers que existeixen, i configurarem aquest per tal de donar sortida a les necessitats que tenim.

La instal·lació

En aquest apunt, podem partir de la situació creada en l’anterior, és a dir, ja tenim instal·lades “les X” o servidor Xorg, les tenim configurades correctament i també tenim instal·lat un gestor d’entrada, que si recordem és gdm.

Així, per tenir instal·lat l’Openbox, només caldrà instal·lar el paquet en qüestió:

apt-get install openbox

Fent això, ja tenim instal·lada la darrera versió estable d’aquest paquet per a Debian, la versió 3.3. Però si consultem la seva pàgina web, podrem veure que Openbox ha llançat ja la versió 3.4, la qual resol diversos problemes detectats, a més a més, d’oferir noves funcionalitats com pot ser la possibilitat d’arrencar programes en quan iniciem la nostra sessió d’Openbox (això ens interessa molt!). Així, decidim instal·lar la darrera versió per tal d’aprofitar-nos de les noves possibilitats d’aquesta. Per tal de descarregar-nos-la, al no tenir navegador web al nostre sistema (encara), el que fem és recòrrer a la comanda general per a descarregar fitxers (i moltes altres coses). Així el procès d’instal·lació, serà el següent:

wget  http://icculus.org/openbox/releases/openbox_3.4.6.1-0_i386.deb
dpkg -i openbox_3.4.6.1-0_i386.deb

Després d’això, si reiniciem la màquina, o bé iniciem una sessió gràfica, podrem accedir ja a Openbox.

El primer contacte

Al entrar a la sessió d’Openbox per primer cop, podem veure que aquesta és força “austera”. Només tenim la pantalla en un color grisos, i si cliquem al botó dret del nostre ratolí, ens apareixerà un menú, on només és operatiu el terminal. Tal i com hem comentat, Openbox és un gestor de finestres, és a dir, només s’encarrega de gestionar les finestres (colors, aparença i demés) i un mínim menú que nosaltres haurem de gestionar. Aquí és on, segons el meu punt de vista, resideix tota la potència d’aquest sistema: tot és configurable a gust de l’usuari.

Intentaré explicar alguna que altra cosa sobre el que he fet jo en el meu cas per a configurar diferents coses de l’entorn.

Configurant el menú

Per a poder configurar el menú, que aparegui tot tal i com jo vull, en el meu idioma i demés, el que faré és retocar aquest. Openbox emmagatzema les seves configuracions en arxius XML, per tal de facilitar el seu ús i la configuració per part nostra.

Així, per exemple, el menú es troba en un arxiu anomenat menu.xml. Aquest el podem trobar a ~/.config/openbox/menu.xml, essent ~ el directori de l’usuari, i el podem modificar al nostre gust.

Ara mateix el menú que he creat és força senzill, però tan bon punt creixi, posaré un petit exemple de com acaba essent

Si voleu saber més sobre la configuració del menú a Openbox, podeu mirar la seva petita documentació.

Configurant l’autoarrancada

El que sí que diferencia Openbox 3.3 de la seva versió 3.4 és la inclussió de la possibilitat de poder arrancar un programa en el moment d’iniciar la sessió.

Per exemple, en el meu cas concret, he volgut inserir una barra inferior a la pantalla per poder veure el rellotge, visualitzar els programes oberts i l’escriptori en el que em trobo. En el meu cas, he decidit instal·lar pypanel, una de les moltes opcions que existeixen.

apt-get install pypanel

Seguin la filosofia d’Openbox, pypanel és de fàcil configuració a partir d’un fitxer, en aquest cas Python, des d’on podrem modificar-ho tot al nostre gust.

Però bueno, seguint amb el tema de l’autoarrancada, en aquest cas, ens interessa que al iniciar una nova sessió, la barra s’iniciï directament. Per tal de fer-ho, haurem d’accedir a l’arxiu ~/.config/openbox/autostart.sh i configurar-lo al nostre gust. Pel meu cas concret, la cosa ha quedat de la següent forma:

# Afegim les variables globals del sistema
. $GLOBALAUTOSTART

# Programes que s'inicien quan s'inicia la nova sessió
(sleep 2 && pypanel) &

I amb això, ja arrancarà pypanel al inciar la propera sessió.

Conclusió

Openbox, veritablement, m’ha sorprés moltíssim. Equilibra força bé la lleugeresa de l’entorn, la flexibilitat i sobretot la senzillesa de configuració (pensava que seria molt més complicat tot plegat). A més a més, té una potència de petites eines al seu voltant que el fan una solució perfecta per aquell que es vulgui configurar fins al darrer item del seu sistema. Veritablement una petita meravella.

Ara només resta fer una comparativa entre els dos entorns. Aquest apunt serà costòs i demano obertament l’ajuda de tots els que llegeixin aquesta entrada. M’agradaria que em recomanèssiu maneres d’alleugerir el sistema, de com comparar i de com fer d’aquest un sistema productiu al 100%.

Com sempre, s’accepten tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.

La finalitat d’aquest primer article és instal·lar Xfce i veure si la màquina aguanta.

Conceptes bàsics

En entorns GNU/Linux, hom sovint sent que es parla d’una cosa que els més assenyats anomenen “les X” o “X Window System“. Però què és de debò això que té un nom “tan secret”?

Segons la viquipèdia, el sistema XWindow, conegut també com a X Window System, X11 o X i coloquialment com a “les X” és un sistema de finestres per mostrar mapes de bits. És la interfície gràfica estàndard en els sistemes Unix, Linux, etc., i és disponible per a la majoria dels sistemes operatius moderns.

X és l’encarregat de mostrar la informació gràfica i és totalment independent del sistema operatiu. Les X distribueixen el processament de les aplicacions especificant enllaços client-servidor: el servidor proveeix serveis per a accedir a la pantalla, al teclat i al ratolí, mentre que els clients són les aplicacions que utilitzen aquests recursos per a interaccionar amb l’usuari. D’aquesta forma, mentre que el servidor s’està executant en local, les aplicacions poden executar-se remotament des d’altres màquines, proporcionant així el concepte de transparència de xarxa. Degut a aquest esquem client-servidor, podem dir que les X es comporten com un terminal gràfic virtual.

El fet que existeixi un estàndard definit per les X permet que es desenvolupin servidors X per a diferents sistemes operatius, plataformes, maquinari, etc., cosa que fa que el codi sigui molt portable. Per exemple, permet tenir diferents clients executant-se en potents servidors, mentre que els resultats es visualitzen en un ordinador d’escriptori amb qualsevol altre sistema operatiu funcionant.

Cal tenir en compte que les X no són pas un gestor d’escriptori, sinó que en necessita d’un per a controlar les finestres. Això permet que un usuari pugui tenir instal·lat el gestor que a ell més li agradi (KDE, GNOME, Xfce, etc.). A més a més, permet tenir-ne més d’un instal·lat i escollir cada cop el que més li interessi usar.

Així hem de tenir clar que a l’hora de voler instal·lar el nostre sistema d’escriptori, primer de tot haurem d’instal·lar el servidor X per a poder posteriorment instal·lar les altres parts.

La instal·lació

La instal·lació en sí no té gaire secret. Diguem-ne que Debian ha millorat molt i ens ho posa tot més fàcil.

El servidor

Així, el primer que haurem de fer és instal·lar el servidor gràfic. En el nostre cas escollim X.org com a implementació de les X.

Primer de tot ens autentiquem com a root (o bé des de l’inici, o bé mitjançant la comanda su) i comencem a instal·lar:

apt-get update
apt-get install xorg

En aquest punt no us espanteu. Debian us dirà que heu d’instal·lar un munt de paquets. Confiem en ell i diem-li que sí (si cal fer neteja ja ens ho mirarem amb calma en un altre moment). Mentre instal·lem ens demanarà la configuració de pantalla. En el cas del meu portàtil li dic 1024×768 píxels. Una vegada hem fet la instal·lació, caldrà reconfigurar el paquet per donar-li els paràmetres adients. Tot amb la comanda:

dpkg-reconfigure xserver-xorg

A partir d’aquest punt comença la configuració del paquet. Intentaré anar explicant tots els passos que he seguit en el meu cas:

1. Ens apareix la pantalla que ens avisa del que estem apunt de fer. En el nostre cas, tirem endavant. Li diem que volem detectar el maquinari.
2. En el meu cas, al ser una màquina antiga, deixaré el controlador vesa perquè no té cap dels que surt a la llista.
3. Ens demana un nom per al dispositiu. Aquí podeu posar el que vulgueu.
4. Tot seguit ens demana l’identificador PCI (del bus) de la tarja de vídeo. Deixem tot tal i com està per defecte.
5. A continuació, ens demana si volem donar algun valor especial de memòria RAM al vídeo. Ho deixem per defecte a indefinit.
6. Deixem les opcions per defecte del framebuffer
7. En el moment de configurar el teclat, li diem que el volem configurar. Deixem com a disposició “es” i en el cas de disposició, seleccionem la pc102.
8. Ara toca el torn del ratolí. Es deixa el port i protocol per defecte i se li comunica que volem simular un ratolí de 3 butons.
9. En el cas de la secció “Files” li diem que sí.
10. A continuació toca el torn al monitor. Com sempre, li diem que el detecti (encara que en el meu cas no l’ha enganxat gaire).
11. En el cas de resolucions, només deixem seleccionada 1024×768.
12. En el cas de les característiques del monitor, seleccionem les opcions avançades i deixem els valors tal i com venen.
13. Tot seguit hem de seleccionar les característiques del color de la pantalla. En el meu cas seleccionaré 16 bits, però cadascú ha de mirar això al seu manual de pantalla.

Fins aquí, la configuració del servidor X.

Ara només tenim un servidor més corrent. Falta el client…

El client

En un primer cop d’ull pot sobtar que haguem d’instal·lar tot això només per tenir un escriptori, però si ens parem a pensar és 100% normal. Tal i com hem explicat, en sistemes GNU/Linux, el sistema gràfic té dos components, el servidor (ja instal·lat) i el client, que ara ens hi enfrontem.

Com a client, ja hem comentat que en aquest article instal·laríem xfce. Per tal de realitzar-lo, només hem de fer:

apt-get install xfce4

Una vegada instal·lat això, ja haurem acabat amb l’entorn d’escriptori.

Gestor d’entrada

Però com és que encara no accedim a Xfce per defecte? Com és que no ens surt la pantalla per a autenticar-nos? Com és que ara per entrar a Xfce he d’autenticar-me per consola i després teclejar startx? Doncs l’explicació és molt senzilla: no tenim instal·lat un gestor d’entrada.

Com a gestor d’entrada, podem escollir diversos: gdm, kdm, xdm, etc.

En el meu cas em quedo amb gdm.

apt-get install gdm

Doncs bé, arribats a aquest punt, el proper cop que reiniciem la màquina, veurem que ens apareix el quadre d’autenticació de GNOME, i un cop autenticats, entrem directament a Xfce.

Conclusions

Com podem veure, no és tan complicat com pot semblar. La instal·lació d’un entorn gràfic és força senzill.

A la propera entrada, mostraré com instal·lar Openbox i com configurar-lo mínimament. Una vegada tinguem ambdós instal·lats, intentaré fer una comparació de pros i contres per veure quins dels dos escriptoris es queda en el meu petit portàtil.

Com sempre, s’accepta tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.

El test pregunta coses tan senzilles com temes de permisos, de noms de distribucions i demés, però també té alguna que altra pregunta complexa sobre comandes d’administració, nomenclatura interna i altres temes complicats.

Pot semblar molt senzill, però a mi, si us he de dir la veritat, m’ha costat més d’una i de dues preguntes, i al final de tot, tampoc he tret gaire puntuació: 53/97 punts.

Jo animo a tothom a que intenti fer el test i comenti quina puntuació treu!