La feina per la qual he entrat és perquè sóc “especialista” (mai m’ha agradat aquesta paraula) en estàndards web, i les meves funcions aniran vinculades, primerament, a un projecte d’una molt-gran empresa catalana que consisteix en maquetar tota la interfície gràfica i afegir-hi comportament de molt alt nivell per acabar enriquint-la amb accions de tot tipus (mitjaçant jQuery); vaja una meravella. A més a més d’això, també cal mantenir i ampliar un Drupal que “se’ls hi va colocar” i que ha de crèixer molt. Però el que més m’ha empentat és l’interés que té la meva empresa per començar a crear un petit equip de gent experta en programari lliure.

Segons ells (això ve de paraula, però ara falta complir-ho), volen crear aquest equip per poder oferir més projectes desenvolupats sobre gestors de contingut lliure (Drupal, WordPress, Joomla, etc.), eines desenvolupades amb PHP i MySQL o PostgreSQL, wikis, etc. A la meva anterior època en aquesta empersa (sí, sóc reincident), sempre els hi deia als meus caps que si seguien ignorant i passant del programari lliure, s’estaven oblidant d’un nínxol de mercat que en els propers anys anirà creixent. En una empresa amb Microsoft i Adobe com a principals proveïdors de tecnologia (sense parlar del omnipresent Java), aquestes idees els provoquen una mica de riure esbojarrat, però amb el temps (i després d’alguna insistència d’algun client), han vist que no poden seguir ignorant aquesta petita pústula (segons més d’un) que està entrant al mercat i que mica en mica està creixent (un altre dia, si a algú li interessa, ja faré una entrada subjectiva de perquè aquest èxit, des del meu punt de vista i dins del món web que és el que més conec).

Personalment, crec que pot ser una feina força interessant i sobretot, si al final arriba a bon port, molt gratificant, Personalment, crec que si aconseguim col·locar, per exemple, un Drupal a la Generalitat o a Gas Natural, una aplicació de gestió feta amb PHP+MySQL a Zara, introduir un OpenBravo a Seat, o un WordPress al bloc del president de La Caixa, jo em sentiré realitzat… I qui ho sap, potser si això tira endavant, aquest petit equip es pot convertir en una petita àrea de l’empresa i acabar fent coses molt més gran, interessants i gratificants, com per exemple: migracions a programari lliure, grans aplicacions basades en estàndards i eines lliures, etc. Un somni fet realitat?

De moment, i ja per començar, dintre d’una empres on poden haver-hi uns 600 ordinadors, el meu serà el primer en tenir instal·lat un Ubuntu per fer feina (encara que sacrificaré estar fora de la xarxa interna perquè segons informàtica interna, l’equip no cumplirà “les normes de seguretat”). Deixeu-me riure una estona, si us plau!

Doncs bé, el passat dimarts 22 de gener es va publicar un vídeo anomenat l’efecte Tetris, un resum del qual és:

Programes de televisió, anuncis de publicitat, bandes que en versionen la tonada. En aquest vídeo l’inventor del popular joc Tetris, Alexey Leonidovich, parla de les claus de l’èxit.

En aquest hi podem veure el creador del Tetris jugant a la seva gran creació en una Game Boy de les primeres que van existir. Doncs bé, resulta que aquesta és la meva Game Boy! Estic molt orgullós d’aquest petit fet. Llàstima que els meus companys no li demanessin que em signés la màquina i el joc: ara tindria una peça de col·leccionista

Tots coincidireu amb mi que no és un article gaire profund, però si us dic que va adreçat a nens i nenes d’escola, veureu que ja està bé la petita introducció que es fa.