La finalitat d’aquest primer article és instal·lar Xfce i veure si la màquina aguanta.

Conceptes bàsics

En entorns GNU/Linux, hom sovint sent que es parla d’una cosa que els més assenyats anomenen “les X” o “X Window System“. Però què és de debò això que té un nom “tan secret”?

Segons la viquipèdia, el sistema XWindow, conegut també com a X Window System, X11 o X i coloquialment com a “les X” és un sistema de finestres per mostrar mapes de bits. És la interfície gràfica estàndard en els sistemes Unix, Linux, etc., i és disponible per a la majoria dels sistemes operatius moderns.

X és l’encarregat de mostrar la informació gràfica i és totalment independent del sistema operatiu. Les X distribueixen el processament de les aplicacions especificant enllaços client-servidor: el servidor proveeix serveis per a accedir a la pantalla, al teclat i al ratolí, mentre que els clients són les aplicacions que utilitzen aquests recursos per a interaccionar amb l’usuari. D’aquesta forma, mentre que el servidor s’està executant en local, les aplicacions poden executar-se remotament des d’altres màquines, proporcionant així el concepte de transparència de xarxa. Degut a aquest esquem client-servidor, podem dir que les X es comporten com un terminal gràfic virtual.

El fet que existeixi un estàndard definit per les X permet que es desenvolupin servidors X per a diferents sistemes operatius, plataformes, maquinari, etc., cosa que fa que el codi sigui molt portable. Per exemple, permet tenir diferents clients executant-se en potents servidors, mentre que els resultats es visualitzen en un ordinador d’escriptori amb qualsevol altre sistema operatiu funcionant.

Cal tenir en compte que les X no són pas un gestor d’escriptori, sinó que en necessita d’un per a controlar les finestres. Això permet que un usuari pugui tenir instal·lat el gestor que a ell més li agradi (KDE, GNOME, Xfce, etc.). A més a més, permet tenir-ne més d’un instal·lat i escollir cada cop el que més li interessi usar.

Així hem de tenir clar que a l’hora de voler instal·lar el nostre sistema d’escriptori, primer de tot haurem d’instal·lar el servidor X per a poder posteriorment instal·lar les altres parts.

La instal·lació

La instal·lació en sí no té gaire secret. Diguem-ne que Debian ha millorat molt i ens ho posa tot més fàcil.

El servidor

Així, el primer que haurem de fer és instal·lar el servidor gràfic. En el nostre cas escollim X.org com a implementació de les X.

Primer de tot ens autentiquem com a root (o bé des de l’inici, o bé mitjançant la comanda su) i comencem a instal·lar:

apt-get update
apt-get install xorg

En aquest punt no us espanteu. Debian us dirà que heu d’instal·lar un munt de paquets. Confiem en ell i diem-li que sí (si cal fer neteja ja ens ho mirarem amb calma en un altre moment). Mentre instal·lem ens demanarà la configuració de pantalla. En el cas del meu portàtil li dic 1024×768 píxels. Una vegada hem fet la instal·lació, caldrà reconfigurar el paquet per donar-li els paràmetres adients. Tot amb la comanda:

dpkg-reconfigure xserver-xorg

A partir d’aquest punt comença la configuració del paquet. Intentaré anar explicant tots els passos que he seguit en el meu cas:

1. Ens apareix la pantalla que ens avisa del que estem apunt de fer. En el nostre cas, tirem endavant. Li diem que volem detectar el maquinari.
2. En el meu cas, al ser una màquina antiga, deixaré el controlador vesa perquè no té cap dels que surt a la llista.
3. Ens demana un nom per al dispositiu. Aquí podeu posar el que vulgueu.
4. Tot seguit ens demana l’identificador PCI (del bus) de la tarja de vídeo. Deixem tot tal i com està per defecte.
5. A continuació, ens demana si volem donar algun valor especial de memòria RAM al vídeo. Ho deixem per defecte a indefinit.
6. Deixem les opcions per defecte del framebuffer
7. En el moment de configurar el teclat, li diem que el volem configurar. Deixem com a disposició “es” i en el cas de disposició, seleccionem la pc102.
8. Ara toca el torn del ratolí. Es deixa el port i protocol per defecte i se li comunica que volem simular un ratolí de 3 butons.
9. En el cas de la secció “Files” li diem que sí.
10. A continuació toca el torn al monitor. Com sempre, li diem que el detecti (encara que en el meu cas no l’ha enganxat gaire).
11. En el cas de resolucions, només deixem seleccionada 1024×768.
12. En el cas de les característiques del monitor, seleccionem les opcions avançades i deixem els valors tal i com venen.
13. Tot seguit hem de seleccionar les característiques del color de la pantalla. En el meu cas seleccionaré 16 bits, però cadascú ha de mirar això al seu manual de pantalla.

Fins aquí, la configuració del servidor X.

Ara només tenim un servidor més corrent. Falta el client…

El client

En un primer cop d’ull pot sobtar que haguem d’instal·lar tot això només per tenir un escriptori, però si ens parem a pensar és 100% normal. Tal i com hem explicat, en sistemes GNU/Linux, el sistema gràfic té dos components, el servidor (ja instal·lat) i el client, que ara ens hi enfrontem.

Com a client, ja hem comentat que en aquest article instal·laríem xfce. Per tal de realitzar-lo, només hem de fer:

apt-get install xfce4

Una vegada instal·lat això, ja haurem acabat amb l’entorn d’escriptori.

Gestor d’entrada

Però com és que encara no accedim a Xfce per defecte? Com és que no ens surt la pantalla per a autenticar-nos? Com és que ara per entrar a Xfce he d’autenticar-me per consola i després teclejar startx? Doncs l’explicació és molt senzilla: no tenim instal·lat un gestor d’entrada.

Com a gestor d’entrada, podem escollir diversos: gdm, kdm, xdm, etc.

En el meu cas em quedo amb gdm.

apt-get install gdm

Doncs bé, arribats a aquest punt, el proper cop que reiniciem la màquina, veurem que ens apareix el quadre d’autenticació de GNOME, i un cop autenticats, entrem directament a Xfce.

Conclusions

Com podem veure, no és tan complicat com pot semblar. La instal·lació d’un entorn gràfic és força senzill.

A la propera entrada, mostraré com instal·lar Openbox i com configurar-lo mínimament. Una vegada tinguem ambdós instal·lats, intentaré fer una comparació de pros i contres per veure quins dels dos escriptoris es queda en el meu petit portàtil.

Com sempre, s’accepta tot tipus de suggeriments, reflexions i correccions.